Girona no és la Barceloneta
(Barcelona), no solament per que no hi ha mar que no en tenim, per
bé que gaudim de quatre rius i una sèquia. Som més que un barri, tot i que tenim
barris que no son ben bé ciutat. Una forma part d’una gran ciutat i nosaltres
som una ciutat, abans petita i delicada. Però tant una com l’altre necessitem ingressos,
llocs de treball, activitat econòmica, però no tot si val.
Ambdós governs
locals son del mateix pal i estan en minoria, tot i que reconec que l’escorament
cap a la dreta de Barcelona és més pronunciat que el del govern de la nostra
ciutat. El manteniment del model públic de les escoles bressol gironines i la
privatització de les barcelonines en serien un exemple.
Però ambdós, ací i allà, comparteixen
una idea sobre el model econòmic local similar. Amics dels grups de pressió,
tenen una especial predilecció per la propaganda i l’agitació periodística. Els
hi agraden els titulars de “la ciutat va bé”, malgrat que la vida de molts
ciutadans i ciutadanes ho desmenteixi. Un especial cofoisme pel turisme, de
tota mena, que engreixi les estadístiques els emociona.
L’experiència
de la Barceloneta, del model turístic de Barcelona, ens hauria de fer pensar
que un xic de planificació no es sobrera, que deixar-se anar per un mercat que
no es regula a si mateix pot ser no solament perillós sinó nefast socialment i suïcida, a la llarga, econòmicament. Espero que la nova agència de promoció i el vell consell econòmic
i social puguin dir la seva i prevenir abans que tinguem que guarir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada