Una família de València i la desmemòria històrica.

Escolto perplex d’un mitja que l’ajuntament de València demana a una família 40.000 euros per treure d’una fosa comuna al cementiri un seu parent. Ja abans el mateix ajuntament havia retardat els tràmits fent perdre a la mateixa família la subvenció de 50.000 euros que per aquest fet havia rebut, ara les subvencions han desaparegut del pressupost de l’estat.

Segons l’ajuntament es tracta d’un fet arqueològic i el preus acompanyen aquets fet, semblaria un acudit de mal gust però no, és la desmemoria de la memòria, la befa a l’anomenada memòria històrica i les llacunes d’una llei estatal que el PSOE de Zapatero va descafeïnar tant que ens porta a aquets fets.

Fins i tot la memòria personal és, per la seva naturalesa, selectiva: només recordem el que no hem oblidat. Per això la por que tenen els descendents del guanyadors a la memòria dels vençuts en la guerra que dona lloc al franquisme, el que voldrien és que l’oblit acabi fent desaparèixer la memòria i la història es fonamenti en aquests oblits selectius.

El ministre Wert i  la FAES al ordenar el model educatiu i manipular especialment la història ordenen hi fonamenten uns discurs lineal amb la idea que la història d’Espanya segueix un curs inevitable fins l’actual present, per a ells, gloriós.

No solament no han de demanar perdó, és que segons ells, la seva desmemoria,  els porta  a dir, que els crims no varen existir. Suposo que això es el que contestaran al requeriment del els NN.UU demanant responsabilitats al govern espanyols per les dificultats que posen al coneixement i reparació dels fets ocorreguts en la guerra civil i la llarga dictadura franquista.