De veritat
volem votar? o més ben dit, tots els que diuen que volen votar el 9N en veritat
estan disposats a fer els sacrificis necessaris? Algú em pot demanar de quins sacrificis
estic parlant, doncs d’això depèn…Curt i clar, assumir la votació sense l’acord
i contra els poders de l’estat espanyol.
Jo vull
votar i estic disposat a assumir els sacrificis necessaris, no he frivolitzat
ni minimitzat les dificultats mai i sovint m’ha sobtat el que en un sentit i un
altre he escoltat. Josep fontana va dir no fa pas gaire que no hi havia
independències sense guerres d’independència. Una interpretació literal d’una
metàfora va escandalitzar a uns i altres. En definitiva volia dir que sense
cost i sense valentia d’assumir-lo no s’arriba a la fi de cap camí i menys d’un
tant important.
D’ací, pot
ser, que observi un cert cansament, una major tebior en la preparació de la
diada d’enguany. Ens en sortirem, formarem part de la V, però ens apuntarem molts a l’últim moment, com a resultat d'un sentiment de “dejà vu”, de que ja hem fet prou
d’actes festius i simbòlics i de que hem de votar d’un punyeter cop. I ens posa
la mosca al nas que se’ns digui que s’haurà de fer legalment, interpretant com
a legal que el govern i les institucions de l’estat i donin un més que impossible
vist i plau.
Deia, no fa
pas gaire, que no hi poden haver plans B, per que tots ells xocaran amb el mateix
problema que la A, la negativa de l’estat. Aleshores a qui li convé, perdre
temps i marejar la ciutadania? als que volem votar segur que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada