Girona em fa patir!

A l’espera de l’acord de govern entre l’ex-CiU i el PSC a l’Ajuntament de Girona, el més rellevant és la substitució de l’efímer alcalde Ballesta per la fins ara tinent d’alcalde Marta Madrenas. Trobo positiva l’elecció de la persona que serà la nova alcaldessa, més enllà de l’estima personal que li tinc, té l’experiència necessària de govern i un bon coneixement de la ciutat per assumir aquest repte difícil.

Ara bé, penso que és del tot lamentable la manca d’autocrítica pels esdeveniments que han portat a aquesta situació i profundament injust i fora de tot anàlisi mínimament seriós, carregar tots els neulers contra ERC, com si tingués una obligació no escrita de subordinar-se a l’antiga CiU, faci el que faci qui porti la seva direcció a la ciutat.

Aquest concepte de subordinació, primer de la ciutat, que havia d’acceptar el número 19 de la llista de CiU perquè així s’havia decidit internament; després d’ERC i la CUP, perquè havien d’acceptar acríticament en bé de la governabilitat i de la unitat independentista, que no es basava en la confiança mútua, ni en bastir un nou govern amb una nova estructura i prioritats fruit de la nova composició, ha portat a una política erràtica d’aliances. Primer amb Ciudadanos-PP, del que va sortir amb “espantà”, minuts abans del Ple, el primer. I avui, amb el PSC, enemics incompatibles, fins ara.

Tota aliança funciona si s’aguanten els programes i, per damunt de tot, si hi ha confiança entre les persones. Ho veig difícil en l’aliança que es planteja avui, però caldrà analitzar els programa comú, si n'hi ha, i les competències de govern de cadascú. Dubto que sense un acord per d’alt, Puigdemont-Iceta, hagués estat possible aquest pacte, però ambdós no estaran en el dia a dia i això el fa fràgil.

No puc concloure, aquets primer anàlisi, de segur precipitat, sense desitjar els millors èxits a la futura alcaldessa, les discrepàncies que pugui tenir amb el nou govern no pertorba la meva responsabilitat de voler el millor per la ciutat i que en els proper mesos als mitjans de comunicació ens donin bones notícies, perquè Girona aquests mesos m’ha esborronat i m’ha fet patir.