En el temps
que porto al Congrés, la hostilitat de PP i Ciudadanos amb ERC la donava per
suposada, el que m’ha sobtat ha estat la del PSOE. La Marian de Bildu, que ha
estat alcaldessa d’Hernani, i ara és una de les dos diputades d’aquets grup polític al Congrés,
em deia l’altre dia, que els socialistes no saben tractar el tema de les nacions sense veure com enemics a l'esquerra independentista i fer d’aquesta obsessió un mur de paper infranquejable per a negar qualsevol diàleg. Pel que he vist, pateixo i comparteixo plenament el que diu.
Malauradament
és així, avui, en el tema català, però alhora els hi serveix d’excusa per a no comptar
amb un govern d’esquerres que seria possible si es busqués la complicitat d’ERC
i el suport o abstenció de PNB i DiLl. Demonitzar als catalanistes, com s’ha fet i es fa amb
Bildu, els hi permet als sectors més dretans del PSOE, portar el partit cap a
un pacte amb la dreta extrema de Ciudadanos, disfressats de centristes.
De retruc a
Catalunya el PSC es veu abocat a un pacte de fet amb PP i Ciudadanos. Abocant a
la seva militància a un seguiment acrític o a l’abandonament. Mai he cregut que
quan pitjor, millor. Un govern d’esquerres en podria portar a millores socials
per a tots i a un referèndum pactat que canalitzés el sentit majoritari per la
independència a una secessió sense greus enfrontaments. Sempre i quan el poble
català, majoritàriament, ho decidís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada