Surto d’una
ciutat, Girona, que recupera una certa estabilitat, i vaig a una altre ciutat,
Madrid, que ha fet de la inestabilitat costum. No nego que veig amb bons ulls
que tinguem nova alcaldessa divendres, menys l’aliança de govern. Però, soc conscient,
que en política sovintegen els estranys companys de viatge, sobre tot quan no
es vol viatjar sinó quedar-se com estàs. Igual a Madrid tenim una sorpresa d’aquestes
i s’assumeix aquest costum d’aliances de contraris per l’estabilitat i en
aquest cas per la sagrada unitat d’Espanya. De fet, quan els interessos pesen molt, tot
és possible.
Per a Girona
m’hauria agradat un altre govern, sense vicealcaldies no guanyades, ni
repartiment de responsabilitats sense programa comú. La pressa, les
equivocacions anteriors, han portat a l’acord més còmode, de segur que ha
predominat una mirada curta a la necessàriament llarga del projecte per la Girona
de futur. Però això ho te la política i les responsabilitats, pel bo i el
dolent, sovint son compartides.
Haurem de
fer el seguiment del que es fa i també del que no es farà, de la capacitat de
fer govern o de tenir-ne dos en un. La sintonia personal, les contradiccions
entre partits i l’alè de l’oposició marcaran els propers temps. La majoria
sembla confortable, però pot portar a cometre errors precisament per considerar
que com hi ha majoria, rai!
I que os
puc dir de Madrid! El ball de la cadira continua desfermant-se i qui pot hi
fica cullerada. Molts galls, molta testosterona, molts mitjans de comunicació necessitats
de titulars, tot això no fa fàcil el pacte. Si més no un pacte explícit.
Solament ens resta per veure, per no anar a unes hipotètiques eleccions el 27
de juny, els pactes fora dels focus, els que es gesten als despatxos dels poderosos. D’aquests, si en parlem, serà quan
ja estiguin fets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada