El cabal del Ter? El transvasament? Girona, rai!

Costa molt canviar aquelles coses que porten anys i panys fent-se i més quan els responsables per a transformar-ho haurien de fer un esforç i, en el fons, consideren que no cal. Perquè canviar, si ja ens va bé com està? es pregunten aquells a qui se’ls hi demana el canvi. En temes que afecten a un recurs natural i a més d’un territori, s’entén més, que lluitis per a impedir un mal futur, que mobilitzar-te per a deixar de patir un mal persistent en el temps. En el tema de l’aigua ho veiem en la diferent consideració que es te contra el transvasament futur de l’Ebre i la lluita contra el que és realment existent, el del Ter.

Fa pocs dies el volum d’aigua que baixava pel Ter a alçada del Pont de la barca, a Girona, era 50 litres per sota dels 3000 que marca la llei de 1959 com a límit, encara aplicada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Alguns mitjans se’n feien ressò, però l’Agència responsable minimitzava el fet. Un fet a la que ens te acostumats, governi qui governi. En el tripartit les pitjors discussions que recordo eren amb els responsables de l’ACA, qualsevol canvi era com arrancar-li un queixal. Al final més aparences i més estètica que realitats.

Quan es parla de sobirania i, que aquesta, correspon a la ciutadania, hi estic plenament d'acord. Però, quan es parla de defensar el territori, el nombre de vots metropolitans de Barcelona no pot menystenir els altres territoris, la gent i l’ecosistema. L’equilibri no pot ser que el gran acabi sempre dominant al petits. I si parlem de costos, aquests depenen de com es mesurin. No serà fàcil canviar una tendència tant consolidada!

El centre de decisió per allò important es Barcelona. En la política si no estàs a Barcelona no comptes, d’ací que la carambola de Puigdemont president desconcertà tant al poder establert. Que fos alcalde de Girona i diputat no era rellevant fins a ser president, curiosament, sembla que no es va donar a conèixer, per a molts, fins a les repliques del primer debat d’investidura. El focus mediàtic sempre és a un altre lloc, es a dir a la capital. Caldrà fer i refer moltes coses per que aconseguim justícia per al Ter, està en les nostres mans no caure en més paranys i ser tossuts ací i a la capital.