La
fragilitat del cos humà, les dificultats generades per l’infortuni, la cruel
metzina de l’atzar... et desencadenen patiment i angoixa, quan una persona estimada
els pateix. Cerques raons, causes, revises els esdeveniments del passat per
cercar una explicació. I o no n’hi ha o, de fet, ho son totes unides en una contradicció
dialèctica. De fet som el que som per
les persones que ens estimen, tot i que actuem, sovint, com a reacció del que
ens fan els que ens detesten.
Una persona
estimada està patint una greu malaltia i compateixo el patiment dels que te més
a prop, dels que l’estimen sense reserves. És una persona que ha donat molt més
que ha rebut de l’entorn més ampli que ha volgut ajudar a transformar. I ha
rebut cops, maledicències i menyspreu, dels gelosos pel que feia i eren
incapaços de fer, i l’atac dels que, conscients de que el que estava fent perjudicava
els seus interessos, n’han estat implacables.
He vist aquest
patiment amb un altre company, que amb ella hem fet el camí junts. La
política que es pot fer amb generositat, pot tenir conseqüències terribles si trepitges els ulls de poll del poder establert. El desgast no arriba per les dificultats
del que fas, sinó per la desesperació del que no et deixen fer. Tot i així, la
sal de la terra son les persones que no s’ajupen i amb el cap alt assumeixen aquest
desgast.
Ara que la Nuri
Terés està passant un moment molt difícil, un combat dur i implacable contra el
càncer, recordo el camí junts que vam fer amb l’Enric Pardo. Orgull de ser el seu amic, d’estimar la seva
família, de compartir tants moments i de formar part de tot allò que l’ajuda a
viure. Aquest combat també el podem guanyar!
Sens dubta.
ResponElimina