Escoltant
als guanyadors del Consell Federal del PSOE, tot dient que el partit ressorgiria de
la crisi com l’au Fènix de les cendres, em ve al cap el que un dels meus
companys del Comitè Central em deia en el moment de la crisi i escissió del PSUC, quan més d’un polític d’aparell
deia més o menys el mateix, “de les cendres, l’únic que surt és un pollastre
rostit!”. I no es va equivocar gens ni mica.
Reconec que
no hi ha res més dolorós per a un militant que li furtin la veu i que li canviïn el
relat amb el qual ha defensat, a tort i a dret, davant del seu cercle en unes eleccions dificils. Amb els
anys per evitar aquestes coses alguns partits han donat la veu a la militància, mitjançant consultes, fet que
s’ha trencat en la present circumstància. Fer, per abstenció, Rajoy president, és
el pitjor dels escenaris possibles i un cop molt difícil d’entomar per als
socialistes de cor.
Han saltat
pels aires els sentiments de solidaritat retòrics i d’unitat fraternal. Els membres
meridionals han votat en bloc, ajudats pels altres on tenen la presidència de la
comunitat amb l’honorable excepció de Ses Illes. Els que avui han decidit es
que prefereixen al PP si manté l’actual model, que explorar un altre del que creuen
no en sortirien beneficiats les elits que ara governen. El PSC ho sap i ha
actuat en conseqüència, els seu model no pot reeixir en aquestes circumstàncies, no li serà fàcil mantenir-ho durant tota la setmana
vinent i menys després. Ens espera un període molt complicat. Res serà igual!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada