Mary Beard, feminista i historiadora

Sí, ja sé que l’han nomenat pel premi princesa d’Astúries i jo, com a molts, ens rellisca aquest premi, malgrat li donaren, ja fa un temps, a un amic, l’Eudald Carbonell. Però Mary Beard es una de les meves historiadores preferides. Combina saviesa i ganes de comunicar-la i ha estat font d’inspiració per a preparar-me classes del mon antic amb adolescents a priori refractaris i després entusiastes.

Combina una erudició enorme amb un gran sentit de la comunicació, el seu darrer documental sobre Pompeia, “BBC of course”, és la síntesi de com es pot comunicar temes complexos amb una gran claredat expositiva i un perfecte sentit audiovisual. Fer-te gaudir de la història es obrir una nova dimensió, una porta a l’anàlisi i a la reflexió que et serveix en moltes altres activitats de la vida.

“No entenc que avui es pugui ser dona i no ser feminista”, frases com aquesta les deixa anar al bell mig d’una explicació sobre les relacions de poder a la Roma republicana. Ha arribat al mes alt del mon acadèmic, catedràtica de Cambridge, per tant sap com ningú el masclisme dominant en molts àmbits acadèmics britànics, tant subtil que es fa difícil de denunciar, malgrat penetri arreu. I obre portes, a partir del seu exemple,  a tantes i tantes alumnes brillants que, any rere any, surten dels nostres instituts.

I, com no, significa un crit a favor de les humanitats, sense les quals en el progrés científic, els anomenats sabers durs resten orfes, si no contextualitzen el perquè i com passen les coses, les causes i els efectes...Bé, espero que mes enllà dels premis, merescuts malgrat no m’agradi qui els emet, ens continuï obsequiant molts i molts anys amb el seu saber.