Dies de
descans i reflexió, de lectures i converses, en els que te’n adones de les
coses importants en moments d’incertesa. No trontolles en els objectius marcats
però relativitzes urgències i defuges dogmes. El dia a dia del Congrés et marca,
amb una tensió, resultat d’un ambient hostil, però a casa entre els teus et
cures, cicatritzen ferides i et trobes de nou amb forces per a fer el que és necessari.
Llegir i
darrerament, sobretot, rellegir, resultat d’una biblioteca feta amb cura i amb
la paciència del anys. Ja ho he dit, però ho repeteixo, em preocupa la gent -especialment els polítics- que diuen que no tenen temps per a llegir. O el
distribueixen molt malament, el temps, o pitjor : pel que fan no necessiten llegir!
Diuen que la ignorància dona ales, em temo que les d’Icar i la patacada cau
sobre tots nosaltres.
He rellegit
alguns llibres de la revolució d’octubre, que ara farà cent anys, des del clàssics
de Carr i Hill, fins al de Figes, que
tot i ser molt crític, està fonamentat i ben escrit. Sens dubte faré més d’una
entrada sobre aquest tema en aquest bloc al llarg de l’any. No busqueu adhesions incondicionals
però tampoc el vell anticomunisme ignorant que encara resta com herència de la guerra freda.
Continuaré
fent com l’any anterior, portar sempre un llibre a la maleta. Ara en tinc una de
nova –regal de nadal- amb una butxaca exterior, perfecte per a col·locar-lo. El
trajecte del tren es fa més curt i més profitós, amb un bon llibre i música- aprofitant
aquets mòbils actuals-, sempre música. Bé, continuem aprofitant aquests
dies i el dia de demà intentarem fer el
que no s’ha fet fins ara. Endavant les atxes!
