Acumulant forces!

Dies de descans i reflexió, de lectures i converses, en els que te’n adones de les coses importants en moments d’incertesa. No trontolles en els objectius marcats però relativitzes urgències i defuges dogmes. El dia a dia del Congrés et marca, amb una tensió, resultat d’un ambient hostil, però a casa entre els teus et cures, cicatritzen ferides i et trobes de nou amb forces per a fer el que és necessari.

Llegir i darrerament, sobretot, rellegir, resultat d’una biblioteca feta amb cura i amb la paciència del anys. Ja ho he dit, però ho repeteixo, em preocupa la gent -especialment els polítics- que diuen que no tenen temps per a llegir. O el distribueixen molt malament, el temps, o pitjor : pel que fan no necessiten llegir! Diuen que la ignorància dona ales, em temo que les d’Icar i la patacada cau sobre tots nosaltres.

He rellegit alguns llibres de la revolució d’octubre, que ara farà cent anys, des del clàssics de Carr i Hill,  fins al de Figes, que tot i ser molt crític, està fonamentat i ben escrit. Sens dubte faré més d’una entrada sobre aquest tema en aquest bloc al llarg de l’any. No busqueu adhesions incondicionals però tampoc el vell anticomunisme ignorant que encara resta com herència de la guerra freda.

Continuaré fent com l’any anterior, portar sempre un llibre a la maleta. Ara en tinc una de nova –regal de nadal- amb una butxaca exterior, perfecte per a col·locar-lo. El trajecte del tren es fa més curt i més profitós, amb un bon llibre i música- aprofitant aquets mòbils actuals-, sempre música. Bé, continuem aprofitant aquests dies  i el dia de demà intentarem fer el que no s’ha fet fins ara. Endavant les atxes!

Els llibres i les hores. Temps d’estiu.

Aquest estiu després d’anar acabant les tasques que es deixen al llarg del curs, un es relaxa i descansa. Els dies passen, se dorm més, es passeja més i també es llegeix més. Es recuperen lectures, a més de rellegir com os comentava en un altre post,  que al llarg de l’hivern , o bé per falta de temps o bé per la seva particularitat, no han pogut ser abordades.

Quants de nosaltres  no tenim alguns llibres en una pila a la tauleta o a una estanteria? A mi en passa, no soc pas l’únic, que pensa que et criden, “au va, agafem”, però la disciplina i la rutina ordinària ens ho impedeixen. Però, per fi arriba l’estiu. Un període de temps, relativament llarg pels professors, on aquests llibres, temes o reflexions pendents al llarg de l’any poden ser recuperades.

Un llibre que havia prestat feia anys, li havia perdut la pista, me’l va retornar la filla del prestatari, figurava el meu nom en la primera pàgina i va creure que estava obligada a retornar-lo. Ho celebro. L’he pogut rellegir, m’ha emocionat i m’ha fet pensar. Es tracta del “Princep Modern” de Gramsci, una primera edició en català que va publicar edicions 62, el 1968, amb un pròleg excel·lent de Jordi Solé Tura.

Em quedo amb una de les idees força.  El canvi revolucionari cap a una societat més igualitari, no vindrà sols del canvi de les estructures institucionals del poder, sinó que ha de venir de la mentalitat, els valors i els comportaments individuals, per conformar una col·lectivitat on solidàriament el bé comú estigui per damunt de l’interès egoista.

Així, la política esdevé una pedagogia social per a Gramsci. Crec que avui dia, l’esquerra alternativa ha de prendre nota d’aquesta reflexió i recuperar aquesta vella idea de la política. No es poden usar les mateixes estratègies i tàctiques que els partits de dreta, sinó que la política per l’esquerra ha de ser l’ètica col·lectiva.