No anirem a la inauguració solemne de la Legislatura!

Aquest cop el Rei presidirà la inauguració solemne de la XII legislatura, la setmana vinent. Aquest cop sí! ja tenim govern i sembla que Felip està tranquil, ja gairebé ningú recorda que es va saltar l’anterior, incomplint el que diu la llei, però d'això els Borbons en tenen un bon currículum. Si algú vol preguntar-me si els diputats del grup d’ERC hi anirem, li confirmo que no. No solament perquè som republicans i això de l’homenatge al rei ens rellisca, també perquè no es mereix respecte qui no ha tingut respecte pel parlament de Catalunya no rebent la seva presidenta quan tocava, ni s’ha disculpat després.

Algú ens parlarà de cortesia, com si ens trobéssim a Versalles i no al mateix Congrés que per majoria ha aprovat tramitar el suplicatori a Francesc Homs. La cortesia es dona entre iguals i quan una institució, la monarquia, es furta a la sobirania popular, no ho és, es tracta de “pleitesia”, es el besamans que abans es donava als dictadors. En això que no ens comptin. Perquè els gestos en un moment de tanta tensió , en un moment ens que es deté una batllessa per exercir el seu mandat, no ho mereixen.

De la transició van sortir coses bones, al menys fins al 1981, on el cop d’estat sembla que va triomfar “en diferido” i les va tallar en rodó. Els pactes necessaris per sortir de la dictadura sense sang no foren fàcils, però les cessions que havien de tenir data de caducitat s'han mantingut anys i panys. D’aquella pols aquest llot on ens trobem empantanats. D’aquesta situació Catalunya vol sortir, per això els partits del règim són minoritaris a casa nostra. Allà on son majoritaris, com al Congrés,  no es estrany que es peguin cops de colze per anar  a la sessió i es trenquin les mans aplaudint al Borbó.

Cal fets amb contingut, però també gestos que exemplifiquen que no ens sentim vinculats per una monarquia que no es pas neutral com les nòrdiques, sinó que forma part de l’entramat juridicopolític que no ens deixa exercir la nostra sobirania. Pot ser no ens trobin a faltar, però la nostra gent poc que acceptaria que anéssim de comparses, avis a navegants que si que hi van!

Dies de feina a Madrid, amarats d’11 de setembre.

De Madrid estant, constitució de comissions i reunions amb diferents col·lectius, una part de la feina més discreta i menys coneguda que les intervencions al Ple, de més recorregut mediàtic. A les comissions ens fan pagar les intervencions de Tardà i Rufian, sense que notem la més mínima solidaritat dels grups que es proclamen de la nova política. En aquest ball de les cadires hi ha qui s’adapta amb enorme facilitat. Ara bé, nosaltres rai, la prioritat es una altre. Pots fer el que dius, sense pagar els peatges de malbaratar la coherència i instal·lar-te en les mitges veritats.

Com a mostra del que he fet: m’he sentit útil en la reunió que ISGlobal, OXFAM i Salud por Derecho ens han convocat per a tractar la Conferència de reposició de recursos del Fons Mundial de lluita contra Sida, la tuberculosis i la malària que es celebra a Montreal, Canadà, a partir del 16 de setembre. El treball de la fundació ha permès reduir en més d’un 25% l’impacte d’aquestes pandèmies creant sistemes per a la salut resistents i sostenibles, invertint en igualtat de gènere, poblacions claus i drets humans.

Espanya va desaparèixer del Fons el 2010, l’empeny dels representants dels grups parlamentaris presents és incorporar-nos ara. La República Catalana, he afirmat, naixerà amb la voluntat de ser un exemple en aquets camps com en d’altres solidaris i cooperatius. Més enllà de la tensió provocada per les meves paraules , he afirmat que fins al darrer dia que siguem presents en aquets Congrés generarem accions compartides per a fer possible aquets objectius.

Reunions amb gent contrària a la Mat de Santa Coloma de Farners, posant en comú les accions a prendre. Constitució de les comissions de Educació i Esports i de Sanitat i Serveis Socials en les que soc portaveu del meu grup. Repeteixo responsabilitats, malgrat que tot fa pensar que aquesta legislatura tindrà tant curta durada com l’anterior. 

Afirmacions i records en començar la legislatura

El 19 es constituiran les cambres, Congrés i Senat, i els electes tenim temps fins el dia abans per a portar les credencials i assumir la condició de diputat o senador. A proposta de Joan Tardà hem decidit anar-hi col·lectivament el 18 de juliol. Els 21 diputats i Senadors sortits a les llistes d’ERC, volem retre homenatge als electes republicans i antifeixistes que patiren exili o foren assassinats pels facciosos. La intolerància i la incapacitat de diàleg es manté en els nets i netes dels que guanyaren una guerra cruenta i mantingueren una dictadura sagnant fins al seu darrer dia.

Després de dues eleccions comença a sonar a Madrid el que semblava quelcom impossible, unes terceres eleccions. El franquisme sociològic contamina de manera transversal bona part dels partits espanyols i la manera de fer de la partitocràcia, consolidada després de la transició, fa del diàleg gairebé una quimera. La passivitat de Rajoy entre eleccions i eleccions te ara, com a torna, que gairebé ningú estigui disposat a un acord amb ell.

Uns i altres necessitarien 22 diputats catalans i bascos, però el seu nacionalisme excloent, el de l’Espanya eterna, ho fa impossible, ai si uns o altres pactessin! les trompetes de la unitat d’Espanya sonarien atordidores. Imaginem-nos que no ens haguéssim presentat a eleccions, avui hi hauria majoria d’uns o altres i encara dirien que ens representen als catalans!

Com les terceres eleccions no es poden descartar, torno al Congrés en mode “provisional”, de fet ja sabia que hi anava per no pas massa temps. Ara bé, tampoc pensava que per tant poc i a terminis...Nosaltres a lo nostre i preparant un nou curs, que ha de ser el definitiu!