Dies de feina a Madrid, amarats d’11 de setembre.

De Madrid estant, constitució de comissions i reunions amb diferents col·lectius, una part de la feina més discreta i menys coneguda que les intervencions al Ple, de més recorregut mediàtic. A les comissions ens fan pagar les intervencions de Tardà i Rufian, sense que notem la més mínima solidaritat dels grups que es proclamen de la nova política. En aquest ball de les cadires hi ha qui s’adapta amb enorme facilitat. Ara bé, nosaltres rai, la prioritat es una altre. Pots fer el que dius, sense pagar els peatges de malbaratar la coherència i instal·lar-te en les mitges veritats.

Com a mostra del que he fet: m’he sentit útil en la reunió que ISGlobal, OXFAM i Salud por Derecho ens han convocat per a tractar la Conferència de reposició de recursos del Fons Mundial de lluita contra Sida, la tuberculosis i la malària que es celebra a Montreal, Canadà, a partir del 16 de setembre. El treball de la fundació ha permès reduir en més d’un 25% l’impacte d’aquestes pandèmies creant sistemes per a la salut resistents i sostenibles, invertint en igualtat de gènere, poblacions claus i drets humans.

Espanya va desaparèixer del Fons el 2010, l’empeny dels representants dels grups parlamentaris presents és incorporar-nos ara. La República Catalana, he afirmat, naixerà amb la voluntat de ser un exemple en aquets camps com en d’altres solidaris i cooperatius. Més enllà de la tensió provocada per les meves paraules , he afirmat que fins al darrer dia que siguem presents en aquets Congrés generarem accions compartides per a fer possible aquets objectius.

Reunions amb gent contrària a la Mat de Santa Coloma de Farners, posant en comú les accions a prendre. Constitució de les comissions de Educació i Esports i de Sanitat i Serveis Socials en les que soc portaveu del meu grup. Repeteixo responsabilitats, malgrat que tot fa pensar que aquesta legislatura tindrà tant curta durada com l’anterior.