Tic-tac, tic-tac... eleccions generals!

En ple compte enrere, la possibilitat de nou govern a Espanya es difumina. Les noves eleccions i la continuïtat del govern Rajoy en funcions, esdevé la hipòtesi més probable. Mai he cregut que quan pitjor, millor. En tot aquest període he pensat que, de lluny, un govern a la valenciana, progressista, seria molt millor que més del mateix. Veient Espanya, la correlació de forces avui ho permet, però, soc molt escèptic que el resultat d’unes noves eleccions ho permeti. Per què no s’ha lluitat fins al final per aconseguir-ho? Quan un pacte no funciona, la culpa no és mai d’un de sol!

Algú em pot dir, que s´ho facin! A Catalunya estarem sense interlocutors igualment. I sense treure-li part de la raó que ens dona l’experiència de governs passats, en política els matisos són molt importants. Primer, la component de Podemos en el hipotètic govern, amb un plantejament sobre el fet nacional català, que mai l’esquerra espanyola ha tingut de forma amplia. I, darrer, i no poc important, l’actitud i arrels d’aquestes forces permeten obrir diàlegs, sense la porra i els tribunals com instruments.

Es cert, però, que una hipotètica ma estesa nos ens ha de fer desfer res del que hem avançat, ans la contrari, la mobilització popular, la més amplia participació en el procés constituent de la República catalana, son les millors trumfos que podem tenir en una negociació. Perquè volem una desconnexió amb la més amplia majoria de la població.

Però, malauradament, tot hem fa pensar que en unes propers eleccions, una major abstenció tant de l’esquerra espanyola, com independentista a Catalunya,  faciliti o la Gran Coalició o el pacte PP-Ciudadanos. La irrupció de Podemos i confluències ha estat important per fer difícil la Gran Coalició del status quo. Però, no menys important hem estat els independentistes catalans, especialment l’Esquerra independentista a Madrid per a que amb els nostres escons fer ino sumable cap canvi sense nosaltres.

A pocs mesos de les eleccions municipals, hi ha alternativa a Puigdemont?

Com passa el temps! Ara fa tres anys Carles Puigdemont era nomenat alcalde per majoria simple després d’unes eleccions que no donaren a ningú majoria absoluta, però feien de CiU l’únic grup en possibilitats de governar. Resta menys d’un any per acomplir el mandat i han canviat moltes coses!

Es cert que el desallotjament del PSC ha facilitat una profunda remodelació de la direcció l’aparell administratiu municipal i indirectament ha produït més transparència al quedar a la llum procediments, convenis i actuacions que restaven a l’ombra del partit hegemònic. Evidentment aquets fet ha estat positiu.

També ho ha estat el diàleg que, afavorit per ser minoria el partit del govern, ha fet possible acordar no poques coses, això si, amb un dèficit pel fet que, a voltes, no s’ha acomplert bona part del pactat o al canviar aliances amb una certa frivolitat no ha fet possible actuacions acordades més estratègiques.

El més curiós, però, és que no pocs canvis han estat més  iniciativa de l’oposició que del propi govern. Donaré dos exemples, la participació al plens fou el resultat d’una moció i els pressupostos participats, d’un pacte per l’abstenció en els pressupostos 2013. Es cert que tot  això s’ha fet en aquest mandat, per tant és mèrit del govern i demèrit dels que anys i panys es tancaren en banda a més participació i als que no ho poguérem aconseguir fins ara.

Un fet rellevant ha estat l’esmicolament del PSC no solament per les qüestions nacionals que han influït i molt, també i de forma rellevant per la nul·la adaptació a l’oposició, derivant de l’acord amb el govern a l’oposició aferrissada, un cop i un altre.

L’acostament de CUP i ICV-EUiA, confluint en una línia comuna d’oposició, amb tots els matisos propis de cadascun, ha generat un discurs coherent, confluent en la defensa dels drets nacionals amb CiU, però contundent i alternatiu amb un model de ciutat conservador que es troba en les antípodes de ambdues formacions.

Aquests propers mesos seran decisius i, al meu parer, si d’ací un any Carles Puigdemont revalida l’alcaldia es deurà més a la nostra incapacitat de crear una alternativa unitària i engrescadora, capaç de superar prejudicis i lectures del passat, que per mèrits del govern actual. El temps dirà.

El Pacte CiU-PSC trenca la possibilitat d’unes ordenances municipals progressives

L’any passat com a resultat de l’espantada del PSC, pocs minuts abans del Ple, en que es va desdir dels acords amb CiU i de la necessitat de marcar perfil independentista de l’Alcalde per rentar-se la cara d’haver pactat les primeres ordenances i pressuposts de la legislatura amb el PP, es va donar una circumstància extraordinària l’obertura d’un diàleg extens i intens amb la CUP i ICV-EUiA que va obrir les portes per primer cop a la negociació a entitats socials, la Mesa d’entitats.

Fou un diàleg complex, difícil, però amb uns resultats que obrien les portes a un nou model d’ordenances on la progresivitat fiscal, és a dir pagar en proporció a la renda, a la riquesa de cadascú, en fou el principi general. A curt termini ja es va aplicar en els preus de les escoles bressol municipals que en  l’anterior pacte amb el PP s’havien apujat un 50%.

Aquestes línies de present i sobretot de futur van portar-nos a l’abstenció, amb condicions, s’obrien unes comissions que estudiessin la progresivitat i ens marcàrem la taxa de residus com l’objectiu clau per al 2014, ja que no ens donava temps a aplicar-ho en les del 2013.

En el pressupostos, els canvi d’opinió, un altre cop, del PSC, va produir, al nostre parer, un canvi d’objectius per part del govern de CiU. Un PSC, sotmès a una crisi d’identitat, en ple retrocés, i presoner de la vella política, era un aliat molt més còmode.

Enguany tot torna a la vella estabilitat, PSC i PP, que no pretenen cap canvi de model. Aquests esdevenen de nou els aliats preferents de CiU. No s’han complert els compromisos de treballar en la via de la progresivitat, els vells prejudicis conservadors, al·legant la complexitat i dificultats del procediment, esdevenen de nou barreres al canvi que la justícia social ens demana. Ells s'ho faran! Nosaltres continuarem treballant per un model d’ordenances més just i equitatiu per a Girona.