L’any
passat com a resultat de l’espantada del PSC, pocs minuts abans del Ple, en que es va desdir dels acords amb CiU i de la necessitat de marcar perfil independentista
de l’Alcalde per rentar-se la cara d’haver pactat les primeres ordenances i
pressuposts de la legislatura amb el PP, es va donar una circumstància
extraordinària l’obertura d’un diàleg extens i intens amb la CUP i ICV-EUiA que
va obrir les portes per primer cop a la negociació a entitats socials, la Mesa
d’entitats.
Fou un
diàleg complex, difícil, però amb uns resultats que obrien les portes a un nou
model d’ordenances on la progresivitat fiscal, és a dir pagar en proporció a la
renda, a la riquesa de cadascú, en fou el principi general. A curt termini ja es
va aplicar en els preus de les escoles bressol municipals que en l’anterior
pacte amb el PP s’havien apujat un 50%.
Aquestes línies
de present i sobretot de futur van portar-nos a l’abstenció, amb condicions, s’obrien
unes comissions que estudiessin la progresivitat i ens marcàrem la taxa de
residus com l’objectiu clau per al 2014, ja que no ens donava temps a
aplicar-ho en les del 2013.
En el
pressupostos, els canvi d’opinió, un altre cop, del PSC, va produir, al nostre parer, un canvi d’objectius per part del govern de CiU. Un PSC, sotmès a una crisi d’identitat,
en ple retrocés, i presoner de la vella política, era un aliat molt més còmode.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada