Tic-tac, tic-tac... eleccions generals!

En ple compte enrere, la possibilitat de nou govern a Espanya es difumina. Les noves eleccions i la continuïtat del govern Rajoy en funcions, esdevé la hipòtesi més probable. Mai he cregut que quan pitjor, millor. En tot aquest període he pensat que, de lluny, un govern a la valenciana, progressista, seria molt millor que més del mateix. Veient Espanya, la correlació de forces avui ho permet, però, soc molt escèptic que el resultat d’unes noves eleccions ho permeti. Per què no s’ha lluitat fins al final per aconseguir-ho? Quan un pacte no funciona, la culpa no és mai d’un de sol!

Algú em pot dir, que s´ho facin! A Catalunya estarem sense interlocutors igualment. I sense treure-li part de la raó que ens dona l’experiència de governs passats, en política els matisos són molt importants. Primer, la component de Podemos en el hipotètic govern, amb un plantejament sobre el fet nacional català, que mai l’esquerra espanyola ha tingut de forma amplia. I, darrer, i no poc important, l’actitud i arrels d’aquestes forces permeten obrir diàlegs, sense la porra i els tribunals com instruments.

Es cert, però, que una hipotètica ma estesa nos ens ha de fer desfer res del que hem avançat, ans la contrari, la mobilització popular, la més amplia participació en el procés constituent de la República catalana, son les millors trumfos que podem tenir en una negociació. Perquè volem una desconnexió amb la més amplia majoria de la població.

Però, malauradament, tot hem fa pensar que en unes propers eleccions, una major abstenció tant de l’esquerra espanyola, com independentista a Catalunya,  faciliti o la Gran Coalició o el pacte PP-Ciudadanos. La irrupció de Podemos i confluències ha estat important per fer difícil la Gran Coalició del status quo. Però, no menys important hem estat els independentistes catalans, especialment l’Esquerra independentista a Madrid per a que amb els nostres escons fer ino sumable cap canvi sense nosaltres.