Aquest
estiu després d’anar acabant les tasques que es deixen al llarg del curs, un es
relaxa i descansa. Els dies passen, se dorm més, es passeja més i també es
llegeix més. Es recuperen lectures, a més de rellegir com os comentava en un
altre post, que al llarg de l’hivern , o
bé per falta de temps o bé per la seva particularitat, no han pogut ser
abordades.
Quants de
nosaltres no tenim alguns llibres en una
pila a la tauleta o a una estanteria? A mi en passa, no soc pas l’únic, que
pensa que et criden, “au va, agafem”, però la disciplina i la rutina ordinària
ens ho impedeixen. Però, per fi arriba l’estiu. Un període de temps,
relativament llarg pels professors, on aquests llibres, temes o reflexions
pendents al llarg de l’any poden ser recuperades.
Un llibre
que havia prestat feia anys, li havia perdut la pista, me’l va retornar la
filla del prestatari, figurava el meu nom en la primera pàgina i va creure que
estava obligada a retornar-lo. Ho celebro. L’he pogut rellegir, m’ha emocionat
i m’ha fet pensar. Es tracta del “Princep Modern” de Gramsci, una primera edició
en català que va publicar edicions 62, el 1968, amb un pròleg excel·lent de
Jordi Solé Tura.
Em quedo
amb una de les idees força. El canvi
revolucionari cap a una societat més igualitari, no vindrà sols del canvi de
les estructures institucionals del poder, sinó que ha de venir de la
mentalitat, els valors i els comportaments individuals, per conformar una
col·lectivitat on solidàriament el bé comú estigui per damunt de l’interès
egoista.
Així, la
política esdevé una pedagogia social per a Gramsci. Crec que avui dia,
l’esquerra alternativa ha de prendre nota d’aquesta reflexió i recuperar
aquesta vella idea de la política. No es poden usar les mateixes estratègies i
tàctiques que els partits de dreta, sinó que la política per l’esquerra ha de
ser l’ètica col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada