Per què el govern d’Espanya creu que les eleccions del 27S son plebiscitàries ?

“Coneix el teu enemic i et coneixeràs millor”, ho deia Sunt Tzu, un general xinés que abans de ser citat com a metge de capçalera del executius agressius fou un geni de l’estratègia militar. Un altre Geni, polític i militar, Mao, deia que cal saber destriar quines son les contradiccions principals i quines les secundàries.

Bé, segur que em direu per que poder exagero amb tanta cita xinesa, però que voleu que faci, els xinesos tenen una civilització més antiga i continuada que la nostra i no per desconeguda menys important. I de segur entre tant assessor i tant de servei d’intel·ligència el govern espanyol te més d’un i més de dos extremadament intel·ligents que saben no solament de cites sinó de política.

Ells saben que si hi ha una revolució a Espanya començarà a Catalunya, per això Barcelona és la ciutat més bombardejada de la història contemporània i qui ho ha fet més és l’exercit espanyol. D’ací que els hi fa por que a Catalunya guanyin aquells que defensen el si a la independència, per que per impedir-ho no tenen més que la força i ara i avui no és, fins ara, la forma “europea” de resoldre conflictes.

Algú, benintencionat, em dirà que no, que tenen por a “Podemos” i la seva reforma federal, però ja han engreixat “Ciutadans” com a tallafoc i sempre és efectiu el vell virus del “felipisme” que contamina rapit tota esquerra espanyola que vol governar.

Ells ho tenen clar, però encara hi ha, a casa nostra, qui pensa que avui la contradicció secundària, la lluita entre l’esquerra i la dreta catalana, és la principal. Res soluciona les contradiccions fins que és resolen i la catalana la resoldrem si som capaços de solucionar la principal, independència sí o no. Estem a temps, si no ens distraiem!

27S i “la llista civil”

La vida política catalana i el dret a decidir passaven moments letàrgics i de cop i volta pateix una acceleració brutal. Quan tots ens havíem acostumat a un 27S amb tres llistes i mitja – CDC, ERC, CUP i la de si però no, de Catalunya en comú- un seguit de moviments tàctics –Mas,  Junqueres-  ens porten a un canvi estratègic promogut per ANC i Òmnium, refermat per l'hàbil i sorprenent proposta de la CUP.

Fer el referèndum que legalment no vam poder fer el 9N, tenir l’oportunitat de dipositar a les urnes una papereta que de forma clara i inequívoca és pugui saber quanta gent a Calalunya vol la independència i quanta no. Què es pugui conformar un parlament que si te majoria, la independència, pugui desconnectar amb la legitimitat constitucional espanyola i conformar una nova sobirania i una nova legitimitat. Aquest és el veritable sentit d’unes eleccions plebiscitàries.

D’ací una llista que trenqui amb les anteriors, autonòmiques, que es desmarqui tant de la política de l’actual govern de la Generalitat, com la dels que el voldrien substituir. Per això, no hi hauria polítics en exercici, militants en un o altre partit. Amb un mandat molt clar, sobiranista i que donés peu a un procés constituent, amb unes noves eleccions, on, aleshores si, les diferents opcions polítiques amb els seus programes alternatius conformessin el futur marc legislatiu de la Catalunya independent.

No se si al cap del camí aquesta proposta reeixirà, però és la proposta més clara que des del 9N he sentit. Sigui, com a resultat d’una conjunció astral, o, el final d’un camí complicat i tortuós,  ha sortit, pot ser per exclusió de totes les altres, unes veritables eleccions plebiscitàries!

9N: El Pla B no existeix!

El Periódico ens despertava ahir amb un pretès pla B, donant per fet que la consulta no es farà el 9 N. Un govern de concentració i unes plebiscitàries eren el gruix de l’esmentat Pla. Permeteu-me que me’n foti: primer, per que un govern de CiU I ERC, si es que aquest darrer s’avé, no es un govern de concentració, com a màxim arriba a tripartit; segon, per que fer durar la legislatura de les retallades fins al 2016 és una aixecada de camisa a la ciutadania; i tercer, qui ens assegura que abans del 2016 no apareix un pla C i de les plebiscitàries res de res?

Entenc que la pressió de la Catalunya dels calers sigui gairebé insuportable per a CiU, entenc que a ERC les enquestes li pugin al cap i es vegi gestionant la Catalunya autonomista fent el relleu a CiU, però això no cola al carrer, de la mateixa manera que el 2012 el pacte fiscal, no nat, fou desbordat pel dret a decidir.

Solament hi ha un Pla, el 9N, i el referèndum és possible amb el mitjans que tenim. En una recent conversa amb gent de CiU em deien que ha de ser reconegut internacionalment, que s’ha de fer bé. I tant, vaig contestar, fer-ho bé és posar tots els mitjans, fer campanya per a una amplia mobilització i aguantar a tota la pressió del govern central. Si no ens tremolen les cames es pot aconseguir.

El bipartidisme PPSOE no ho vol, però l’alternativa és el satus quo, baixar el cap, continuar com estem o pitjor. Que poden suspendre l’autonomia? pot ser...però fins quan i quin seria el resultat a les primeres eleccions que es fessin...segur que no els agradaria i hauríem guanyat credibilitat. L’exemple avui és clau, per això no hi ha pla B que valgui.