La vida
política catalana i el dret a decidir passaven moments letàrgics i de cop i volta pateix una
acceleració brutal. Quan tots ens havíem acostumat a un 27S amb tres llistes i
mitja – CDC, ERC, CUP i la de si però no, de Catalunya en comú- un seguit de
moviments tàctics –Mas, Junqueres- ens porten a un canvi estratègic promogut per
ANC i Òmnium, refermat per l'hàbil i sorprenent proposta de la CUP.
Fer el referèndum
que legalment no vam poder fer el 9N, tenir l’oportunitat de dipositar a les
urnes una papereta que de forma clara i inequívoca és pugui saber quanta gent a
Calalunya vol la independència i quanta no. Què es pugui conformar un parlament
que si te majoria, la independència, pugui desconnectar amb la legitimitat
constitucional espanyola i conformar una nova sobirania i una nova legitimitat.
Aquest és el veritable sentit d’unes eleccions plebiscitàries.
D’ací una
llista que trenqui amb les anteriors, autonòmiques, que es desmarqui tant de la
política de l’actual govern de la Generalitat, com la dels que el voldrien substituir.
Per això, no hi hauria polítics en exercici, militants en un o altre partit.
Amb un mandat molt clar, sobiranista i que donés peu a un procés constituent,
amb unes noves eleccions, on, aleshores si, les diferents opcions polítiques
amb els seus programes alternatius conformessin el futur marc legislatiu de la Catalunya
independent.
No se si al
cap del camí aquesta proposta reeixirà, però és la proposta més clara que des
del 9N he sentit. Sigui, com a resultat d’una conjunció astral, o, el final d’un
camí complicat i tortuós, ha sortit, pot
ser per exclusió de totes les altres, unes veritables eleccions plebiscitàries!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada