El Periódico
ens despertava ahir amb un pretès pla B, donant per fet que la consulta no es
farà el 9 N. Un govern de concentració i unes plebiscitàries eren el gruix de l’esmentat
Pla. Permeteu-me que me’n foti: primer, per que un govern de CiU I ERC, si es
que aquest darrer s’avé, no es un govern de concentració, com a màxim arriba a tripartit;
segon, per que fer durar la legislatura de les retallades fins al 2016 és una
aixecada de camisa a la ciutadania; i tercer, qui ens assegura que abans del 2016
no apareix un pla C i de les plebiscitàries res de res?
Entenc que
la pressió de la Catalunya dels calers sigui gairebé insuportable per a CiU,
entenc que a ERC les enquestes li pugin al cap i es vegi gestionant la Catalunya
autonomista fent el relleu a CiU, però això no cola al carrer, de la mateixa manera
que el 2012 el pacte fiscal, no nat, fou desbordat pel dret a decidir.
Solament hi
ha un Pla, el 9N, i el referèndum és possible amb el mitjans que tenim. En una recent
conversa amb gent de CiU em deien que ha de ser reconegut internacionalment,
que s’ha de fer bé. I tant, vaig contestar, fer-ho bé és posar tots els
mitjans, fer campanya per a una amplia mobilització i aguantar a tota la
pressió del govern central. Si no ens tremolen les cames es pot aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada