GIRONA TEMPS DE FLORS. Una mirada crítica.

És indubtable l’èxit de “Girona temps de Flors”, son ja molts anys d’experiència en un marc agraït, el Barri Vell, i una inversió municipal més que considerable en recursos humans i materials. Fins ara ha anat bé, o millor dit ara comencen a esquinçar-se algunes de les costures que contenen el projecte. M’explicaré.

Al meu parer si es vol continuar l’expansió quantitativa de visitants el barri vell té un límit. Tant per la seva configuració urbanística interna com pels seus accessos. O s’amplia el seu abast o es regula d’una altra manera, fet que també pot portar problemes afegits.

No dic que s’hagi de fer d’avui per demà, però els caps de setmana de les flors esdevenen per a molts gironins i gironines un espai i un temps poc amable, per dir-ho suau. Malgrat l’esforç organitzatiu les cues i l’amuntegament no acompanyen una oferta que necessita més de respir que de caure en el síndrome “metro de Tokio”.

Soc conscient de la màgia del barri vell, però aquesta és antagònica amb la massificació, obrir rutes que sortint del barri s’atansin a diferents indrets de la ciutat seria factible si es busca un relat coherent i la complicitat de veïns i comerciants d’aquets zones. Ja se que alguna cosa s’ha fet, la plaça d’Europa, però es més testimonial que eficaç.

Sovint el cofoisme ens fa ser més conservadors del necessari i ajornem els canvis innecessària i perillosament. Tenim temps i tenim ciutat, cal ara fer possible el que cada dia es fa més necessari, més enllà d’ordenar i regular, ens hauríem d’atrevir a proposar.

Els joves i l’hipocresia del Fòrum Impulsa

Font: diaridegirona.cat

La meva crítica, que argumentaré, no és producte ni del ressentiment ni del sectarisme ideològic. És cert que una monarquia que porta tants anys en el poder, no li havíem vist proposar gaire res a Girona fins fa ben poc, fet que es presta raonablement a malfiar-se’n.

Ara bé, no m’agrada el model de refregar l’èxit d’uns pocs front a les mancances que tenen molts, la majoria dels nostres joves, per obrir-se camí i construir un futur. Ensenyar els pastissos en l’aparador de la confiteria sense que els que ho veuen des de l’altre cantó se’ls hi doni l’oportunitat per poder menjar-se’ls, té més d’ignorància o mala fe que de proposta renovadora.

Treballo cada dia amb joves, majoritàriament entre 16 i 18 anys, plens d’il·lusions i creativitat, que quan se’ls dóna l’oportunitat responen amb escreix. L’exemple el tenim amb l’encàrrec que l’Ajuntament ha fet als joves del batxillerat artístic del meu institut des de fa uns anys per a fer el cartell de la “Setmana de les Flors” amb uns resultats excel·lents. Sols cal veure el cartell de la Sandra d’aquest any, escollit entre molts d'altres d’altíssima qualitat.

Quan veig que entre els que paguen els més d’un milió d’euros de pressupost de la Fundació, que promou el Fòrum Impulsa, hi ha Bancs i antigues Caixes que neguen dia sí i dia també crèdits a joves emprenedors, no puc més que qualificar d’hipocresia al que sustenten i promouen aquest esdeveniment. Si volen fer coses pels joves de Girona que converteixin aquest pressupost amb microcrèdits per a tants i tan joves que necessiten “impuls” de veritat per a construir el seu futur.

Girona temps de flors, que també ho sigui d’esperança

Font: directa.cat

Avui inaugurem “Girona, temps de flors”. És una bona oportunitat per a redescobrir indrets que els gironins sovint els hi prestem poca atenció, ja sigui perquè la reiteració empobreix o perquè en alguns casos, per exemple bona part dels patis del barri vell, estan tancats per a la majoria bona part de l’any.

Probablement acompanyats per amics de fora, a través dels seus ulls i comentaris, ens adonarem de l’especial bellesa que combina la pedra de Girona i les composicions plurals de molts artistes que combinen la flor amb molts altres recursos. La cultura i l’art són realitats que ens fan més feliços i en els moments que vivim ens cal aquest bri d’esperança que ens porta el fruir de la sensibilitat i la bellesa.

Ara bé, en plena setmana de les flors no s’estranyin de que parli també de pobresa, de pobresa a la nostra ciutat. Els indicadors no són bons a Catalunya, tampoc a Girona. La crisi es perllonga en el temps i està desencaixant bona part dels instruments que, per a combatre-la, havíem anat construint aquests darrers anys, especialment des del 2008 quan aquests es desencadenaren.

Cal una reacció més clara dels governs, el de la nostra ciutat també, per a mobilitzar el conjunt de la societat contra aquest enemic, la pobresa, que s’estén com una taca d’oli entre els més febles. A la nostra ciutat, una de cada cinc persones es troba en situació de pobresa, però aquesta proporció és d’una de cada quatre entre els joves.

No ens escandalitzi si aquets dies veiem joves i no tant joves reivindicant una societat més justa i criticant, malgrat que alguns no els agradin les formes, els governs i els partits, exigint canvis en les formes de fer i en els objectius de govern. Si no es donen oportunitats la protesta anirà a més!