És
indubtable l’èxit de “Girona temps de Flors”, son ja molts anys d’experiència
en un marc agraït, el Barri Vell, i una inversió municipal més que considerable
en recursos humans i materials. Fins ara ha anat bé, o millor dit ara comencen
a esquinçar-se algunes de les costures que contenen el projecte. M’explicaré.
Al meu parer
si es vol continuar l’expansió quantitativa de visitants el barri vell té un límit.
Tant per la seva configuració urbanística interna com pels seus accessos. O s’amplia
el seu abast o es regula d’una altra manera, fet que també pot portar problemes
afegits.
No dic que
s’hagi de fer d’avui per demà, però els caps de setmana de les flors esdevenen
per a molts gironins i gironines un espai i un temps poc amable, per dir-ho
suau. Malgrat l’esforç organitzatiu les cues i l’amuntegament no acompanyen una
oferta que necessita més de respir que de caure en el síndrome “metro de Tokio”.
Soc
conscient de la màgia del barri vell, però aquesta és antagònica amb la
massificació, obrir rutes que sortint del barri s’atansin a diferents indrets
de la ciutat seria factible si es busca un relat coherent i la complicitat de
veïns i comerciants d’aquets zones. Ja se que alguna cosa s’ha fet, la plaça d’Europa,
però es més testimonial que eficaç.
Sovint el
cofoisme ens fa ser més conservadors del necessari i ajornem els canvis innecessària
i perillosament. Tenim temps i tenim ciutat, cal ara fer possible el que cada dia
es fa més necessari, més enllà d’ordenar i regular, ens hauríem d’atrevir a proposar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada