Joves i grans, el canvi és necessari.

La precarietat s’estén a tots el àmbits del treball assalariat i afecta molt directament als nostres joves. Un dels plaers que tinc me’l donen els ex alumnes quan em paren pel carrer o me’ls trobo en àmbits molt diversos. Però porto massa temps escoltant companys i companyes de generació que manifesten por pel futur, i no me’n estic de respondre que el nostre futur depèn dels joves, de que tinguin oportunitats, feina, responsabilitats.

El seu contacte em fa de vacuna permanent al conservadorisme dels que veiem la jubilació cada dia més a prop, no és un tòpic, ho veig amb companyes i companys que ara es preocupa de qui els assegurarà la pensió i viuen amb temor els canvis. Persones que no han estat, ni ho son en la seva vida privada, conservadores, però que els hi arriba la por que genera la incertesa.

Al meu parer la seguretat no està en l’immobilisme és troba en el canvi,  quan la certesa de la injustícia es fa més present cada dia. La garantia de les pensions està en un futur no precaritzat, de treballs dignes que cotitzin i permetin als jubilats viure també dignament.

Cal aprofitar ara la crisi del sistema per a canviar-lo, els de la meva generació és ara o mai, els més joves tindran altres oportunitats però probablement més difícils encara. No pot haver-hi seguretat sense justícia. 

Vents de llibertat ens venen de Turquia.

De nou la gent jove a Turquia pren el carrer, com a fa uns anys a Tunis. Solament hem de tenir por a la por, aquestes paraules les han fet realitat aquests dies a la plaça taqsim a Estambul. Es la por la que ens manté passius i un cop la superes fins i tot les forces antidisturbis més preparades resten impotents.

Com a casa nostre a Turquia viuen a les ciutats la generació més ben preparada, la que te més estudis i més ben aprofitats que la generació anterior i la que com mai se la margina dels àmbits imprescindibles per a assegurar el seu futur, que és el del país.

Les castes polítiques acaben essent un fre a tota mena de canvis, la manipulació de la religió allà com ací la nostra, el diner, acaba corrompent el poder. Per afermar-se disminueixen la qualitat del sistema democràtic fins a fer-lo germà bessó de qualsevol altre sistema autoritari.

Erdogan a passat de ser un reformador que volia recuperar un sistema corromput pels militars a un personatge cregut, pagat de si mateix, que a fet de mantenir-se en el poder la seva única ambició, reduint les llibertats emparant-se en un us sectari de la religió. No comptava però amb el jovent, que se relaciona en xarxa, que viu i compara, i desconstrueix les mentides, per mes santurrones i hipòcrites que siguin.

Comparteixo amb emoció la valentia dels i les joves de Turquia. D’Estambul, d’Izmir, d’Ankara, volen com els d’ací, pau, treball i llibertat. Sabent, els d’ací ho sabran de segur ben aviat, que les coses importants son aquelles per les que paga la pena lluitar. El vells governants,  autoritaris,  també ho saben, la seva violència es la seva por, i la por quan es combat amb unitat i valentia, es transforma en victòria.

La tercera edició de Fòrum Impulsa. Alícia en el País de les Meravelles

Font: Gencat.cat

La ciutat de Girona esdevé avui el punt de trobada internacional de l'emprenedoria. Així ho anuncien els mitjans de comunicació i ja se sap: quan una cosa es repeteix moltes vegades, no cal que sigui mentida; en aquest cas una mitja veritat, acaba esdevenint veritat absoluta.

La tercera edició del Fòrum Impulsa, organitzat per la Fundació Príncep de Girona, cerca sempre ponents de prestigi. L'astronauta Israel López-Alegría, l’escriptora infantil Elisabetta Dami, el jove David Karp creador de Tumbir o Jean Claude Rodríguez-Ferrera fundador de CAF. En un format que al meu parer converteix l’excepció de la regla en tesi generalitzable. Quants del joves oients, sense endolls familiars o d’altra mena, poden en el nostre país obrir-se futur?

"Alícia en el País de les Meravelles" seria el títol més apropiat. Això és el que els espònsors, les principals empreses i bancs que han creat la crisi a casa nostra i s’hi estant aprofitant, poden permetre al fòrum. Òbviament no permetrien un fòrum sobre les dificultats dels joves en un sistema depredador i corrupte que prima el benefici a curt termini, aquest objectiu de l’enriquiment per qualsevol mitjà. No serveixen les minoritàries solucions personals, cal una resposta col·lectiva, cal un nou model de societat, on els joves amb el seu entusiasme i capacitat en siguin protagonistes.

El govern de la Generalitat, lluint les medalles de les retallades, la casa reial, amb la seva vida exemplar de despeses pagades per tots, són la imatge real d’una oportunitat perduda. Però, aquesta fundació segueix la dita popular que el que mal comença, mal acaba. I per cert, a mi també em molesta que vingui l'anomenat príncep de Girona a casa nostra.

El Centre de Menors de Montilivi, una altra víctima de les retallades

Font: el Punt Avui.

Un servei costa molt d’obrir, encara més consolidar-ho. Doncs bé, el Departament de Justícia ha decidit tancar el centre de menors Montilivi de Girona, després de més de vint anys de feina, adduint raons “d'optimització i de racionalització”, paraules claus que serveixen per a emmascarar el sentit real d’aquesta decisió, retallar com a resultat d’una decisió preconcebuda que afecta un cop més un servei públic.

Aquesta decisió es farà efectiva a primers de juny. Es redistribuiran pels altres centres de menors de Catalunya, tot i que diuen cap dels treballadors, la plantilla del centre de Montilivi està formada per 53, es quedarà sense lloc de treball. Els representants dels treballadors no ho tenen tan clar.

Qui digui que la delinqüència juvenil ha disminuït o menteix o és un ignorant. Qui cregui que l’objectiu de rehabilitar que té, en aquesta edat especialment, l’acció d’aquesta mena de centres no té importància o que l’amuntegament per a optimitzar recursos no l’afecta, és un irresponsable.

Estem cremant serveis i recursos que ens han costat molt i que si en el futur els hem de tornar a endegar costaran encara més. La frivolitat del discurs dominant, emmascarat per una falsa solemnitat que usa la imatge i el discurs de la por per a fer empassar a la ciutadania com inevitable el que és tan sols una decisió discutible.

Girona temps de flors, que també ho sigui d’esperança

Font: directa.cat

Avui inaugurem “Girona, temps de flors”. És una bona oportunitat per a redescobrir indrets que els gironins sovint els hi prestem poca atenció, ja sigui perquè la reiteració empobreix o perquè en alguns casos, per exemple bona part dels patis del barri vell, estan tancats per a la majoria bona part de l’any.

Probablement acompanyats per amics de fora, a través dels seus ulls i comentaris, ens adonarem de l’especial bellesa que combina la pedra de Girona i les composicions plurals de molts artistes que combinen la flor amb molts altres recursos. La cultura i l’art són realitats que ens fan més feliços i en els moments que vivim ens cal aquest bri d’esperança que ens porta el fruir de la sensibilitat i la bellesa.

Ara bé, en plena setmana de les flors no s’estranyin de que parli també de pobresa, de pobresa a la nostra ciutat. Els indicadors no són bons a Catalunya, tampoc a Girona. La crisi es perllonga en el temps i està desencaixant bona part dels instruments que, per a combatre-la, havíem anat construint aquests darrers anys, especialment des del 2008 quan aquests es desencadenaren.

Cal una reacció més clara dels governs, el de la nostra ciutat també, per a mobilitzar el conjunt de la societat contra aquest enemic, la pobresa, que s’estén com una taca d’oli entre els més febles. A la nostra ciutat, una de cada cinc persones es troba en situació de pobresa, però aquesta proporció és d’una de cada quatre entre els joves.

No ens escandalitzi si aquets dies veiem joves i no tant joves reivindicant una societat més justa i criticant, malgrat que alguns no els agradin les formes, els governs i els partits, exigint canvis en les formes de fer i en els objectius de govern. Si no es donen oportunitats la protesta anirà a més!

No em piqueu al cap, demà tinc examen

He agafat com a títol una pancarta de la darrera manifestació d’estudiants a València que per la seva intel·ligència donava moltes voltes la del cap de policia de la ciutat.

Tenim gent jove amb una preparació com mai en la nostra història, els que som pares hem intentat que tinguessin la millor preparació i amb el record de la transició al cap també hem intentat que visquessin amb menys preocupacions que nosaltres. Crèiem, fins fa ben poc, que tindrien un futur millor en una societat democràtica consolidada.

Des del 2008 aquetes creences ens les ha fet caure com un castell de cartes la crisi del 2008. Uns pocs, però molt poderosos, estan sacrificant tots els avenços aconseguits per a salvar la seva fortuna i les seves responsabilitats en la crisi.

I els joves? Se’ls bombardeja amb resignació o se’ls criminalitza si protesten. Encara molts no són conscients de com els hi volen arrabassar el futur empitjorant les seves condicions del present. Però cada dia són més els que en prenen consciència.

Colpidores les paraules que l’estudiant valència premiat li diu al President de la Comunitat, demanant responsabilitats per la càrrega policial...tot deconstruint el discurs del poder de que són quatre eixelebrats els causants.

Ferma l’actitud dels estudiants de la UdG entrant a la Junta de Govern ,dijous passat,  exigint que abans de aprovar retallades es consulti als estudiants, i a la resta de la comunitat educativa. Reveladora l’acció que els estudiants de batxillerat del Sobrequés van fer dimecres sortint al carrer a l’hora de pati, fent compatible la protesta i els seus estudis.

Que no es pensin els poderosos i els seus representants polítics que podran desfer el que tant ha costat construir sense conseqüències. Els joves no s’ho deixaran prendre, i els més grans estarem al seu costat.

Dies en els que lluito contra el desencís amb l’esperança.

A l’espera d’una nova onada de retallades de drets socials em sento en un estat d’ànim abocat entre el desencís i l'esperança. Una nova reforma laboral plana com un au rapinyaire sobre el dret laboral construït sobre els fonaments d’un segles de lluites sindicals i una nova reconversió de la banca a base de noves ajudes per a que el gran faci “Botin” del petit. 

El desarmament ideològic del PSOE aquets darrers anys de govern fent el contrari del que predicava els ha abocat, no a un replantejament programàtic i d’actituds, sinó a la lluita de diferents camarilles orgàniques per al poder del partit arrenglerats en amb dos líders a la grenya que han compartit i avalat les polítiques dels darrers anys. I a Catalunya un cop més el catalanisme conservador reinterpretant “el dia de la marmota” en la recerca del “peix al cove” quan queda poc peix per tant de cove.

Però cada dia a classe veig els ulls dels meus alumnes plens de determinació, que no es conformen a no tenir futur, observo tants i tants col·lectius com la plataforma contra els desnonaments  que es mobilitzen i dialoga per aconseguir solucions equitatives per donar a la gent esperança, veig molts treballadors públics que s’esforcen per donar un bon servei malgrat el menys teniment continuat dels responsables de l’administració de la que formen part...

No ens poden prendre l’esperança, continuarem usant la paraula i ens esforçarem per a coordinar més i millor les reivindicacions de tots aquells col·lectius que no es resignen a que els botxins passin per víctimes.

La gesticulació sobre la inseguretat, no farà una Girona més segura.

Foto: Marc Bataller. El Punt Avui

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va presentar poc abans d’acabar l’any l’anomenat“pla de xoc en civisme, seguretat i neteja per al 2012”. Puigdemont va informar que, del gener a l'octubre, la ciutat va penalitzar 777 casos d'incompliment de les ordenances de convivència, és a dir, un 49% més que tot el 2010 . Va cobrar multes de 150 a 300 euros que s'enduriran l'any que ve. “Són sancions que es consideren baixes i que incrementarem”, va afirmar Puigdemont, acompanyat dels regidors Joan Alcalà i Jordi Fàbrega.

“Tolerància zero”. Res a dir com oposició. Les ordenances estan per  complir-les però si qui les aplica no té un mínim de mà esquerra, aporta més pedagogia que intervencionisme,  pot provocar el contrari del que pretén i que acabem percebent més inseguretat.

Per altra banda és  difícil que un major control aporti nous suports perquè la neteja,  l'ordre i el civisme són molt conjunturals dels temps que corren,  responen a uns canvis en els patrons culturals fruït de l'arribada de  molts ciutadans nous i, sobretot, és molt subjectiu de qui ho viu, la  sensació de "desordre" pot tornar-se cada cop més exigent i oblidar  que abans era pitjor. Les dues primeres causes són bastant difícils de  superar a base de policia i la tercera deixa en no res la feina  d'aquesta.

En quan a la neteja el que cal és aplicar les condicions del nou contracte, més feina i menys retòrica.

Es parla també d’un pla de detecció de zones on creix l'incivisme (especialment a les  nits a la plaça Vicens Vives (als jutjats), l'Avinguda Ramon Folch, el  carrer Figuerola o a Bonastruc de Porta (sota les vies), els llocs on es concentra l'oci nocturn). Els que hem governat sabem que l'oci  nocturn és un equilibri entre dos interessos contraposats. Ara per ara CiU des de la seva inexperiència i pressionat per la major influència  d'un dels dos interessos veu molt simple la solució però això l'aboca a un enfrontament amb els joves i amb un sector empresarial dinàmic i necessari per a la ciutat.

Se’ns amenaça també amb una nova ordenança municipal que prohibirà “beure alcohol al carrer". Girona es vanagloriava fins a data d'avui de ser l’única capital catalana que no tenia cap conflicte amb l'alcohol al carrer. Per al nostre soci majoritari al govern anterior, això era sinònim de que vivíem en una ciutat modèlica on tothom era tan educat i civilitzat que no  feia falta (Girona rai), per a d’altres sectors, aquest era un banderí de resistència davant l'onada retalladora de llibertat que havia recorregut el país.

Per a nosaltres el discurs és fàcil i entenedor: quina diferència hi ha entre beure una cervesa a la terrassa d’un bar i en un banc de la pl. Independència? En temps de crisi els joves cada cop més busquen alternatives a pagar uns diners que no tenen i sembla que la  dreta de debò ha oblidat la que es va liar quan van intentar prohibir un botellón convocat per internet a la Copa.

La seguretat i l’incivisme ens preocupa com als primers però no hi ha solucions fàcils a temes complexos.

Avui s’acaben les Fires 2011

Temps de fires, de retrobar amics, de nostàlgies d’infantesa i de la infantesa dels teus fills. També de preocupació per tanta gent que les viu amb incertesa perquè ha perdut la feina i li costa explicar als fills petits que no poden fer com a les fires de l’any passat, que no poden estirar més el braç que la màniga.

Temps de fires i de pluges, temps que no espanta als més joves per anar a barraques. Un espai, aquest de barraques, sempre controvertit. L’alcohol forma part de la nostra cultura però no deixa de ser molt perillós quan es consumeix sense moderació. On situar el just terme entre festa i borratxera?

Trobarem aquests dies més d’una opinió que, emparant-se en algun incident negatiu, proposarà treure aquest espai. A voltes confonem l’espai amb el que s'hi fa o es deixa de fer. L’espai públic pateix una crítica que els espai privats, tants i tants locals on ven i consumeix alcohol, no reben. Una certa hipocresia que no ens ha de fer menystenir la necessitat de revisar el model. 

No estaria de més que a partir de demà les entitats i l’Ajuntament obrissin converses per, amb temps, cercar uns acords que millorin l’espai i doni més alternatives de les que ara tenim.

Ara bé, les Fires són més que “la Copa” i si em permeten faré un suggeriment, ampliem les activitats, obrim-les als nous espais que te la ciutat, per fer-les més vives .

Un dia a l'Institut: que no abusi la conselleria de la nostra paciència!

Aquest any faig classe a 2n ESO. Sempre he tingut una tirada pels més grans, encara continuo fent-les  amb els de 2n de Batxillerat, però sempre he alternat algun curs de més petits. Tenen una barreja d’ingenuïtat i trapelleria que m’obliga a escarrassar-me molt i un ja té una edat!

Sempre he pensat que la història és una mestra per a la vida, però que cal trobar un vincle, quelcom que cadascú te per aconseguir passar de la passivitat del rebre informació a la creativitat de processar-la. Per això cal no perdre el sentit del magisteri i no fer-los perdre la curiositat.

No és fàcil, avui amb gairebé un mes de retard han rebut els ordinadors, semblava la  cavalcada de reis. Algú em pot dir que l’educació és esforç i te raó, però no solament, els mitjans també són necessaris per adquirir coneixements i atenció i també  procediments. Aquets és el sentit de l’ordinador a l’aula, millorar el treball autònom i fer-los veure que no és solament una joguina, que te una capacitat polivalent i és un bon instrument per a l’estudi.

El context però no és fàcil, ni a casa seva ni a l’institut. No solament hem aguantat temperatures de més de 30 graus a l’aula, també els professors fem més hores de classe i complementàries. La consellera pot pensar que al no sortir al carrer, per ara, tot està tranquil. S’equivoca: hi ha un profund malestar que de moment no esclata per diferents variables.  Les reformes inacabables, el desencís  produït pels governs que anomenant-se progressistes no han estat capaços de millorar l’escola pública contradient el que deien en els seus programes i acabaren pactant  una llei d’educació per “agradar" a la dreta educativa i política. No tot és cert, però el resultat ha estat que els d’ara han tingut més fàcil el camí per a continuar-la degradant.

Però que ningú s’equivoqui: el contacte amb els joves ens fa més forts. Si continuen posant-nos més pedres a la motxilla, a veure quant aguantem, s’equivocaran. L’escola en català, i tant, però també amb mitjans per a una educació digna.

Una Santa Eugènia viva , una festa major que ha estat un exemple de convivència.

Un exemple d’esforç per la cohesió social és la millor definició que em surt per valorar la festa major d’enguany a Sta. Eugènia. Una gran varietat d’activitats darrera de les quals hi ha un munt de veïnes i veïns que han sabut treballar en una gran varietat d’associacions i alhora mancomunar esforços per treballar plegats.

Són ja molt anys d’un programa viu que s’anomena “Educació i Convivència”, dos noms que tenen conceptes forts al darrera. Programa que ha passat els seu alts i baixos però deixa un pòsit, una brasa de la que es fonamenta la vida associativa d’un barri que ha estat poble.

Els errors en l’execució del Pla de Barris, l’excessiu dirigisme i la nefasta direcció política d’una persona avui ”no grata” en el barri, no ha pogut trencar l’esforç col·lectiu on han tingut també un paper molt positiu les treballadores i treballadors municipals del centre cívic, els serveis socials i la biblioteca.

Amb l’esperança que la Marfà, el Centre de Dia i el Centre Jove “Salvador Allende” siguin una realitat viva sempre em sentiré eugenienc, d’una realitat social viva d’una Girona que volem acollidora i socialment responsable.

Ni un pas enrera. Volem el Centre de dia de Sta. Eugènia i els pisos per a Gent Gran al Barri vell.

Foto Marc Martí

Avui el Diari de Girona se’n fa notícia d’unes declaracions de l’actual regidor de serveis socials Eduard Berloso a la cadena SER.

Resumint ve a dir que paralitza l’obertura del Centre de Dia per a Gent Gran de Sta. Eugènia i no començaran les obres ja pressupostades dels pisos assistits per a gent gran que s’havien de fer a l’antic conservatori de les Voltes d’en Roses. L’argument és que no hi ha demanda.

He volgut contrastar aquestes declaracions entrevistant-me aquest mati amb el regidor, la visita ha estat curta doncs no m’ha donat cap informació contrastada, cap informe solvent. Més enllà de judicis de valor sobre els costos i llistes d’espera poc informades.

Què hi ha darrera d’una pas enrera d’aquesta magnitud en uns serveis per a la gent gran de la ciutat que l’actual alcalde va considerar modèlics? Tot em fa pensar que és un posar-se la tireta abans de la ferida, que el finançament del contracte programa amb la Generalitat i els acords amb la diputació poden baixar i aleshores s’ha de vendre que no es pot mantenir determinades apostes no perquè no s’ha sabut aconseguir els diners necessaris sinó perquè no fa falta.

No es pot admetre un pas enrera en les polítiques socials de la ciutat, encara menys amb aquestes formes, amb aquesta improvisació i desconeixement. Per a mostra un botó: es diu que es crearà un centre jove en lloc del centre de dia i es traslladarà el centre obert situat a la plaça del “Barco” de Sta. Eugènia, centre on hi ha nens de 6 a 12 anys!

Desmuntar les coses que funcionen es fàcil, el difícil es mantenir-les i millorar-les.

Canviar les formes de fer política per lluitar contra els que debiliten la democràcia

Caldrà esperar uns anys per aconseguir llegir alguna cosa que realment expliqui el que va passar en aquests llargs dies en què la veritat del que succeïa la matisaven homes bons com Arcadi Oliveres a qui fins i tot se'l amenaçava de portar-lo a la presó. Ja sabem que un conseller d'Interior no acostuma a gaudir de gaire popularitat, però tampoc no pot portar les seves prerrogatives al límit de l'amenaça als que no pensen com ell.

Els reprovables incidents davant el Parlament de Catalunya no poden obviar el qüestionament que els indignats han plantejat a les institucions polítiques  L'agressivitat i la violència no només són actes condemnables, també són estúpids, perquè deslegitimen una protesta i un debat de gran envergadura. Cal aïllar uns quants energúmens i prendre's seriosament un moviment explícitament no-violent. Començant per investigar què va passar exactament davant del Parlament. 

Després de les acampades, el moviment continua amb altres formes. Els indignats són apartidistes, no pas apolítics. És un moviment polític per mirar de transformar les formes de representació i decisió. Però què proposen exactament?

Si hi ha un acord central en un moviment tan divers és que les persones es representen a si mateixes, d'aquí la importància de les assemblees i de les comissions de treball. Un sistema tan descentralitzat i plural de deliberació i decisió pot funcionar gràcies a dues condicions clau: el respecte i la tolerància. D'altra banda, sempre hi ha les xarxes d'internet com a estructura de suport i de comunicació. Ara bé, seria un error despreciar les institucions i aquells que legítimament han estat votats. Caldria obrir ponts perquè ni tots el polítics són iguals ni totes les polítiques són el mateix. 

Certament, és molt difícil fer política en la conjuntura actual. La política és cada cop més impotent davant els mercats. I el poder polític, que segueix sent local i nacional i que ni tan sols aconsegueix formar estructures supranacionals de governabilitat que siguin eficients, és cada cop més dèbil. Per això cal un debat obert sense sectarismes dels que volem canviar aquesta situació.

Girona és progressista, el proper govern també ho ha de ser

De Chavorrillos a Romis i Roms

Aquesta setmana vaig assistir a l’estrena de la projecció d’un documental amb el nom que encapçala aquest post. A l’auditori, davant d’un públic meitat per meitat de paios i gitanos els joves.com, un grup de Font de la Pólvora nascut l’any 2001, ens van presentat un seguit de reflexions sobre la seva sexoafectivitat.

La Marta, l’Eva i la gent d’AASS porta molt de temps fent una tasca esplèndida amb la gent jove de Font, empoderant el seu protagonisme i esperonant els nois i sobretot les noies que són la gran esperança de barri.

Ja el 2005 el seu documental “Chavorrillos de hoy en dia” fou una alenada d’aire fresc i d’esperança en un barri molt malmenat a dins i molt mal vist a fora. La gent de Girona no el coneix, sovint si en parla és d’oïda i el confon amb el veí de Vilarroja. Són ja molts anys de passejar-m’hi, de compartir l’empenta del programa comunitari “integrar accions” i sovint desesperar-me per les dificultats d’erradicar la droga de la zona i alhora d'emocionar-me per la bona gent que hi conec que lluita cada dia per superar-se.

La valentia de les noies i els nois que surten explicant els seus problemes com a comunitat i alhora assumint responsabilitats per canviar masclisme i passivitat m’encoratja -com a tots aquells que ahir compartíem la vetllada- a mantenir-nos ferms i amb la mà estesa per fer de Font un barri com el que volen per viure els joves.com.

Un nou equipament de barri per als joves de la ciutat

a

Ahir al migdia vam inaugurar  Els Químics Espai Jove, un nou  equipament per als joves de la ciutat al sector de Palau-Montilivi.  La tasca conjunta entre les àrees de Joventut i Serveis Socials ha fet possible que avui la ciutat compti amb aquest nou espai de trobada , que tindrà com a principals destinataris els joves d’entre 13 i 20 anys dels barris Palau-Montilivi, el segon sector amb més població jove de la ciutat després de Santa Eugènia.  Un equipament de barri per respondre les inquietuds i necessitats dels joves, on podran trobar informació, serveis, activitats,... i que permetrà un treball més estret amb altres espais d’interès juvenils de la zona i el teixit associatiu del sector, establint relacions amb l’IES Sobrequés, l’IES Montilivi, el Centr Cívic de Palau, la biblioteca Ernest Lluch i les parròquies de Sant Pau i Sant Josep.

Durant la inauguració d'ahir deia que compartia el moment d'alegria continguda pels moments difícils que estem vivint , perquè els joves estan pagant la factura d'una situació que ells no han contribuit a crear. Però precissament en moments com aquests és quan l'Administració ha d'actuar sobre allò que ha anat cap enrere. Actuant perquè altres puguin fer coses, facilitant-los l'espai, molt important, però sempre  és molt més important el contingut.

Alegria continguda també perquè ha estat un gran esforç, un llarg recorregut en el que s'han hagut de buscar recursos en moments en que no hi han, un llarg recorregut per fer un bon projecte metodològic, perquè ha calgut unir filosofies no incompatibles però sí diferents, com és la filosofia de Serveis Socials amb la filosofia de Joventut.

Vull destacar i agraïr la feina del regidor de Joventut, Quim Ayats, durant tot aquest llarg procés que hem fet plegats i que avui fa que puguem celebrar aques nou espai pel jovent de la ciutat.

El Centre Jove de Salut, una realitat consolidada.

Ahir vam presentar amb la Carme Fornells la memòria 2010 de Centre Jove de Salut. Aquest servei el vaig promoure a meitat de l’anterior mandat amb un doble objectiu: per una part cloure dignament l’etapa del Centre de Plàning que havia estat un referent durant molts anys a la ciutat i que afortunadament els canvis en el model de Salut a Catalunya havia integrat els seus objectius. L’altre fou assumir els reptes de la prevenció de la salut en el joves menors de 25 anys, franja d’edat que tots els estudis ens plantejaven com de risc precisament per no tenir consciència d'estar-ho. La salut sexual, la prevenció de les addiccions, els trastorns psicològics han estat la tasca d’aquest centre aquests darrers anys i de manera molt clara la seva directora, la Carme, ha anat aportant les dades.

Que més de 1900 joves de la ciutat ens hagin donat la seva confiança és la millor recompensa que podem tenir.