Font: directa.cat |
Avui inaugurem “Girona, temps de flors”. És una bona oportunitat per a redescobrir indrets que els gironins sovint els hi prestem poca atenció, ja sigui perquè la reiteració empobreix o perquè en alguns casos, per exemple bona part dels patis del barri vell, estan tancats per a la majoria bona part de l’any.
Probablement acompanyats per amics de fora, a través dels seus ulls i comentaris, ens adonarem de l’especial bellesa que combina la pedra de Girona i les composicions plurals de molts artistes que combinen la flor amb molts altres recursos. La cultura i l’art són realitats que ens fan més feliços i en els moments que vivim ens cal aquest bri d’esperança que ens porta el fruir de la sensibilitat i la bellesa.
Ara bé, en plena setmana de les flors no s’estranyin de que parli també de pobresa, de pobresa a la nostra ciutat. Els indicadors no són bons a Catalunya, tampoc a Girona. La crisi es perllonga en el temps i està desencaixant bona part dels instruments que, per a combatre-la, havíem anat construint aquests darrers anys, especialment des del 2008 quan aquests es desencadenaren.
Cal una reacció més clara dels governs, el de la nostra ciutat també, per a mobilitzar el conjunt de la societat contra aquest enemic, la pobresa, que s’estén com una taca d’oli entre els més febles. A la nostra ciutat, una de cada cinc persones es troba en situació de pobresa, però aquesta proporció és d’una de cada quatre entre els joves.
No ens escandalitzi si aquets dies veiem joves i no tant joves reivindicant una societat més justa i criticant, malgrat que alguns no els agradin les formes, els governs i els partits, exigint canvis en les formes de fer i en els objectius de govern. Si no es donen oportunitats la protesta anirà a més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada