Les Pedreres, un Pla especial o un Pla Integral?

                         

Al llarg de la nostra història urbana hem tingut zones oblidades, cèntriques com el barri vell o més perifèriques com les pedreres. Des del 1979 el Barri Vell ha donat un Salt qualitatiu impensable anys abans, amb la iniciativa pública al cap davant però engrescant al tres agents la realitat actual és d’èxit, amb un punt d’ombra, l’excessiva gentrificació i l’expulsió d’una part importat del seu habitants tradicionals.

Amb les Pedreres els governs successius no han sabut trobar el camí adequat per a que un dels paratges mes emblemàtics de la ciutat seguis el camí de la recuperació, calia una important inversió pública i una acció social molt intensa, ni una cosa ni l’altre foren possibles. Quan un tema es complexa hi ha el perill que es deixi al calaix.

Si que tenim un diagnòstic i pot ser el que el conegui més bé és l’actual defensor de la ciutadania. Fer compatible la continuïtat de les famílies que ocupen una part important del sol públic la voltant del “Pirulí” per que ens entenguem, ocupació que porta anys i panys, amb l’endreça, accés i serveis que aquest parc necessita.

No nego que s’ha fet un bon treball amb el Pla especial de les Pedreres i reconec la bona voluntat del govern, però no podem deixar el pacte social i l’acció integral per a després. No demano més que un preacord que s’adjunti i pugui assegurar un desenvolupament adequat i harmònic, que permeti desenvolupar aquets pla especial en un veritable pla integral per als propers 10 anys.

Ahir van tallar la llum a quaranta famílies al voltant de la torre Alfons XII, sense cap negociació prèvia, sense comunicar-ho a l’ajuntament. La prepotència d’una companyia i la poca cura de l’administració per a trobar solucions que no siguin de paper en son responsables. Cal solucionar-ho definitivament. De forma integral. Les Pedreres són ciutat.

Resum de les C.I. prèvies al Ple de l’Ajuntament de Girona del 13 d’abril de 2015

Continuem fent-vos arribar resums de les comissions informatives. Després de tot un mandat fen-t’ho, és la penúltima!

CI ALCALDIA

Declaració d’adhesió a dos resolucions de la FEMP sobre transparència i codi ètic i bon govern. Preguntem per la col·lecció Santos Torroella, encara no s’ha resolt els procediments, s’està a l’espera. De la casa pastors cessió d’us per 10 anys de la meitat propietat de la generalitat de Catalunya.

CI PROMOCIÓ

Pla Especial de les Pedreres, demanem abans de l’aprovació pre-acord social que asseguri la viabilitat a les famílies que hi viuen. Demanen que la comissió creada l’elabori i el defensor de la ciutadania l’avali. Accessibilitat per aquells ascensors que forçosament s’han de fer a l’exterior ocupant via pública o espais verds. Modificació edificació “Can Lliure” de Sant Daniel.

CI HISENDA

. Assabentats. Reserva de places designació. Les mateixes de cada trimestre excepte el cap d'àrea d'Urbanisme.
. Assabentats. Modificació mensual del contracte de neteja.
. Assabentats. Marc pressupostari 2015-2018.
. Aprovació del crèdit de Vivendes de Girona. Quedarà liquidat el crèdit de Vivendes de 2 milions d'€ (crèdit a mig termini perquè es recuperava una part per les aportacions dels usuaris/usuàries dels pisos per a gent gran de les Voltes d'en Rosés). L'ajuntament demana un crèdit d'1 milió d'€, que es fa a llarg termini (10 anys).
. Decret de cessament de personal eventual. Assessor PSC.
. Bonificació del 95% a una obra d'interès públic.
. Aprovació inicial d'expropiació cases pujada de sant Fèlix. Relació de béns i drets a expropiar.
. Aprovació de la rectificació d'inventari de béns de l'Ajuntament.
. Canvis en la categoria de la Policia Municipal. Segons la llei de Mesures Fiscals 3/2015 passaran a cobrar el sou base com a categoria C1 però com que no hi poden haver increments de sou, els complements seran menors.
. Modificació del sistema de provisió de la plaça de secretari/secretària municipal, de concurs especial a lliure designació. La secretària municipal ocuparà la plaça a l'ajuntament d'Olot.
. Adquisició de les participacions de la Hispano Hilariense per part de l'Ajuntament. Se signa conveni i la concessió serà de 120.000€ anuals en dos anys.
. Aprovació del pla econòmic-financer. S'han gastat més romanents que l'any anterior (32 milions d'€). Representa un increment per sobre del permès el que obliga a fer aquest pla.
. La Comissió Informativa d'Hisenda es constitueix com a comissió de Comptes.

CI CIUTADANIA

. No porten cap proposta a Ple.

CI PROTECCIÓ CIVIL

. Pla d'autoprotecció de l'edifici de l'Ajuntament.

MOCIONS CIUTADANES

. SPC Rebuig al nou model universitari 3+2
. ANG Model energètic
. Xarxa Dones Girona Pla de gènere municipal
. Centre de Recursos Pau i Solidaritat. Vot per a tothom

Transfuguisme, oportunisme? L’amor per la ciutat ho tapa tot?

Poc abans de cada procés electoral es dona una de les fases prèvies necessària i imprescindible: l’elaboració de les llistes de candidats i candidates. Sempre he pensat en que han de representar coherència amb la trajectòria de la candidatura i qui la dona son els homes i les dones que la composen, la seva biografia, el seu compromís.

Quan es donen processos de confluència s’assumeix el bagatge dels que en formen part amb l’afegit, sovint clau, d’aquells que es sumen a un projecte compartit i que pel fet de ser-ho donen el pas endavant. La confluència entre forces properes te sentit, malgrat la presència de discrepàncies lògiques i assumibles si hi ha confiança mútua.

Però també ens trobem amb llistes partidistes amb voluntat hegemònica, sovint les governants, que s’omplen per aquestes dates amb retalls, i oferint llocs “per a sortir” a gent que ha anat fins aquell moment, coherent i generosament, amb altres llistes, donant per suposat que no sortiria regidor o regidora, o que li tocaria deixar de ser-ho, al acabar el mandat.

Recordo com el “nadalisme”, a nivell local, en fou un expert en aquest sistema, desmantellant partits i associacions rivals, ho vaig viure i patir durant molts anys. Ara a menys escala i amb menys temps es torna a practicar pels que ara governen a la plaça del Vi. Vella política? Sembla que gaudeix de bona salut!

Guia de campanya per a descreguts i escèptics.

Mai no he estat ni seré un pessimista no tant per viure d’il·lusions com per no fer-me’n d’exagerades. Necessito però acompanyar el que podríem anomenar realisme amb la voluntat de servei, d’entendre que tenim una obligació moral de comprometre’ns per al benestar dels nostres conciutadans. No sempre es benentès, ni acceptat, que res es pot construir solament amb aparences, en una societat en que es més important el que sembla que el que és.

Però realisme no vol dir claudicar dels somnis, ni acceptar les injustícies pel fet d’existir. Destriar el que és un pas necessari en un llarg combat del que pot ser simplement foc d’encenalls. La política com a eina de canvi o com aparença i disfressa del poder conservador. En els moments actuals on la crisi sistèmica ens fa trontollar em refermo en la importància de la política coma eina de canvi social.

Els moments electorals són necessaris, imprescindibles, i aquells que em viscut una part de la nostra joventut en un sistema totalitari, no menysprearem mai la seva importància. Ara bé, no està de mes criticar la deriva cap a l’espectacle mediàtic que els grans mitjans mercantilitzats, tant influents, porten fins a la caricatura.

Cal fer campanya, però, obviant alguns aspectes d’aquest marc que ens ve donat i transcendir-lo, no caure en les provocacions però no baixar el cap davant d’aquells que creuen que la ciutat és seva, que confonen tradició amb immobilisme, economia amb economicisme, responsabilitat amb condescendència amb els poderosos. No tot és escrit.

La desmemoria no és equidistància.

Fa 76 anys que varen entrar “los nacionales” a Girona i 79 que com a conseqüència d’un cop d’estat fallit el 18 de juliol, va esclatar l’anomenada guerra “civil”. Aquest dies al voltant de la inauguració de la  plaça dels Manaies alguns han interpretat als que ho hem criticat com a “tírria” o fins i tot difamació.  Diuen que els manaies existien des del segle XVI però el que celebren és el 75 aniversari. Diuen que no tenen que veure amb orígens franquistes, però no analitzen el context de la Girona de 1940.

No crec que sigui per mala fe, em consta que no. Però per què aquestes respostes airades davant de la crítica? Deia un escriptor que no solament cal vèncer, cal també convèncer. I avui, per a la majoria, la història de la república i el franquisme és la que des de el poder franquista durant anys i panys es va bolcar sobre la ciutadania. Poc s’ha fet des de la transició i encara avui s'explica poc aquest període a l'escola, gens a l’ESO i molt poc a batxillerat. I la televisió? no sap o no contesta.

Molt s’ha avançat en la historiografia en els darrers trenta anys, però gairebé es manté en cercles especialitzats. S’ha desmuntat com a falses les afirmacions de que el Front popular era antidemocràtic i que preparava una revolució, que el cop fou conseqüència de l’assassinat de Calvo Sotelo... i tantes altres mentides.

Però encara he sentit aquets dies una fal·làcia per a justificar que “uns joves catòlics” refessin els Manaies fa 75 anys. La barbàrie del 1936, comparant-la amb els afusellaments de 1940, tot afirmant: “tant assassins eren uns com els altres”. Situant-se en la equidistància.  I això no es cert, per què una mitja veritat és una falsedat.

Foren assassins els que aprofitant el desgovern els primers mesos després del 18 de juliol assassinaren capellans, empresaris, catòlics... pel sol fet de ser-ho? evidentment que si! Però a diferència del bàndol “nacional”  el govern republicà, la Generalitat de Catalunya, no planificà, dirigí i executà la repressió sistemàtica i la continuà durant tota la postguerra. L’Estat Totalitari que es conformà a Burgos no fou una reacció a la violència republicana, en fou l’origen i l’instrument d’un sistema que va netejar, amb una creuada, de dissidents el nostre país, per això van morir Carles Rahola i tants i tants... Entre el silenci, la complicitat i les desfilades!

24M a Girona: Hi ha alternativa a l’”estasblisment”?

Poques setmanes ens resten per al 24 de maig i tot i que cada dia es parla més de les municipals tinc la percepció que el cap de la gent està en altres coses. La sortida de la crisi amb més desigualtats, el procés sobiranista amb totes les seves contradiccions, la corrupció sistèmica i sistemàtica que desmoralitza i bloqueja els canvis...

De Girona estant esdevé omnipresent el somriure de l’actual alcalde que deixa traslluir un alt grau de satisfacció. Ha aconseguit arribar al final del mandat, governant en minoria sense excessiu desgast, menys si el comparem amb la explosió del principal partit de l’oposició. Satisfacció de l’alcalde que ha anat ocupant els espais de l’antic nadalisme amb més facilitat que aquells que es reclamaven successors.

La imatge de la inauguració de la indeguda plaça dels Manaies és un exemple de com s’ha fet amb l’”estasblisment” on a més del Bisbe, un encara diputat socialista al congres li feia els honors disfressat de romà de fireta. Avui per avui representa els que es creuen majoria social a la ciutat i que sempre han dominat el poder polític local.

I els altres? No hi ha alternativa? Penso que si que és possible, però avui per avui, hi ha qui preferiex mirar la punta del seu nas. La força possíblement més important, ERC, es conforma en tornar a la casa de la vila, sense haver fet un anàlisi del per què va desaparèixer i recollint part del naufragi socialista. La CUP prefereix fer el canvi a dins, fer fora els actuals regidors, que a fora, liderant una amplia candidatura.

I ICV-EUiA a la ciutat? Resistirem! Assumint el paper d’oposició i cercant des del primer dia una alternativa. Païnt tot el que vam fer bé i malament quan vàrem governar subordinadament i no conformant-nos de nou a ser sempre oposició. Fent una transició tranquila de cap de llista apostant per l’Eugènia Pascual, amb la serenitat dels que creuen que no ho saben tot, que nosaltres sols no podem, però que sense nosaltres tampoc es pot bastir una alternativa.

El Pacte Social de l’aigua

Si tenia algun dubte de que la gestió privada o fins i tot mixta de l’aigua no era adequada s’ha esvaït al llarg de les reunions que hem fet de la comissió informativa-investigació d’AGISSA. La gestió de l’aigua com a negoci és un mal negoci per a la ciutadania i un error, essent benvolents, del poder públic que ho permet.

Tot i que la gestió de l’aigua està a mans públiques  en la majoria dels ajuntaments de Catalunya -506 d’un total de 945-  la realitat és que la majoria dels catalans, un 84%,  paguem un rebut a una companyia privada o mixta. Dos grups privats, Agbar, avui en mans del gegant francès Suez Environnement i Aqualia, filial de l’espanyola FCC acaparen el servei, de fet en les ciutats i poble que els hi surt més rentable.

Amb l’objectiu de revisar a fons aquest model i retornar a la gestió pública un be tant necessari, grups ecologistes, moviments socials i veïnals i sindicats promouen el pacte social de l’aigua, que vol generar una gestió integral pública i participativa del aigua.

Aquesta proposta s’ha presentat als partits catalans que es comprometen a tira-la endavant, Esquerra, ICV-EUiA, CUP, Podem i Barcelona en comú principalment. El resultat de les municipals serà decisiu en aquest tema per què quan parlem de sobirania no ho fem com un objectiu abstracte, és un conjunt d’accions i propostes que ens han de portar a un model més just on la ciutadania recuperi poder i l'exerceixi.