24M a Girona: Hi ha alternativa a l’”estasblisment”?

Poques setmanes ens resten per al 24 de maig i tot i que cada dia es parla més de les municipals tinc la percepció que el cap de la gent està en altres coses. La sortida de la crisi amb més desigualtats, el procés sobiranista amb totes les seves contradiccions, la corrupció sistèmica i sistemàtica que desmoralitza i bloqueja els canvis...

De Girona estant esdevé omnipresent el somriure de l’actual alcalde que deixa traslluir un alt grau de satisfacció. Ha aconseguit arribar al final del mandat, governant en minoria sense excessiu desgast, menys si el comparem amb la explosió del principal partit de l’oposició. Satisfacció de l’alcalde que ha anat ocupant els espais de l’antic nadalisme amb més facilitat que aquells que es reclamaven successors.

La imatge de la inauguració de la indeguda plaça dels Manaies és un exemple de com s’ha fet amb l’”estasblisment” on a més del Bisbe, un encara diputat socialista al congres li feia els honors disfressat de romà de fireta. Avui per avui representa els que es creuen majoria social a la ciutat i que sempre han dominat el poder polític local.

I els altres? No hi ha alternativa? Penso que si que és possible, però avui per avui, hi ha qui preferiex mirar la punta del seu nas. La força possíblement més important, ERC, es conforma en tornar a la casa de la vila, sense haver fet un anàlisi del per què va desaparèixer i recollint part del naufragi socialista. La CUP prefereix fer el canvi a dins, fer fora els actuals regidors, que a fora, liderant una amplia candidatura.

I ICV-EUiA a la ciutat? Resistirem! Assumint el paper d’oposició i cercant des del primer dia una alternativa. Païnt tot el que vam fer bé i malament quan vàrem governar subordinadament i no conformant-nos de nou a ser sempre oposició. Fent una transició tranquila de cap de llista apostant per l’Eugènia Pascual, amb la serenitat dels que creuen que no ho saben tot, que nosaltres sols no podem, però que sense nosaltres tampoc es pot bastir una alternativa.