Transfuguisme, oportunisme? L’amor per la ciutat ho tapa tot?

Poc abans de cada procés electoral es dona una de les fases prèvies necessària i imprescindible: l’elaboració de les llistes de candidats i candidates. Sempre he pensat en que han de representar coherència amb la trajectòria de la candidatura i qui la dona son els homes i les dones que la composen, la seva biografia, el seu compromís.

Quan es donen processos de confluència s’assumeix el bagatge dels que en formen part amb l’afegit, sovint clau, d’aquells que es sumen a un projecte compartit i que pel fet de ser-ho donen el pas endavant. La confluència entre forces properes te sentit, malgrat la presència de discrepàncies lògiques i assumibles si hi ha confiança mútua.

Però també ens trobem amb llistes partidistes amb voluntat hegemònica, sovint les governants, que s’omplen per aquestes dates amb retalls, i oferint llocs “per a sortir” a gent que ha anat fins aquell moment, coherent i generosament, amb altres llistes, donant per suposat que no sortiria regidor o regidora, o que li tocaria deixar de ser-ho, al acabar el mandat.

Recordo com el “nadalisme”, a nivell local, en fou un expert en aquest sistema, desmantellant partits i associacions rivals, ho vaig viure i patir durant molts anys. Ara a menys escala i amb menys temps es torna a practicar pels que ara governen a la plaça del Vi. Vella política? Sembla que gaudeix de bona salut!