 |
| Foto: Aris Messinis |
Avui es dóna
una primera paradoxa, la mateixa existència de la unió monetària facilita la
fugida de capital dels bancs espanyols. Qualsevol dipositant d'un banc espanyol
de Girona pot sense cap impediment retirar els seus diners i recol·locar-los en
un banc alemany de la nostra ciutat o de Barcelona, sense controls fronterers,
ni cap mena de control sobre el capital. Ni tampoc òbviament risc en els tipus
de canvi.
Qui te comptes corrents en alguns dels països de la perifèria europea, te por que els
seus països acabin sortint de l'euro i retornant a monedes amb molt menys
valor. Cada cop més dipòsits acaben en banc alemanys i europeus del nucli dur,
en les darreres setmanes el que era un degoteig ha esdevingut hemorràgia, que
després reciclen els fons mitjançant el BCE i els bancs centrals nacionals per
acabar tornant als bancs dels PIGS d'on han fugit. Una altra paradoxa.
D’aquest
cercle viciós l’únic beneficiat és Alemanya però a costa de depauperar a tots
els altres. Garratibats la troika i Merkel esperen, què? Ni ells ho saben.
Per això a
més del cop de timó a França cal que algú li digui que per aquesta via no
juga i aquest d'ací a pocs dies pot ser Grècia si Syritza pot formar govern.
Grècia ha
experimentat ja cinc anys "d'austeritat" econòmica permanent. El país
ha quedat reduït pràcticament a una economia d’intercanvi. Què te a perdre en
aquesta conjuntura si es nega a plegar-se a la troika?
Més enllà
dels dubtes i desencerts del govern Rajoy la pilota no és a la teulada
d'Espanya perquè el govern ha decidit, o han decidit per ell, que juguin els
altres. Aquesta seria la tercera
paradoxa.
El 10 de juny
a la primera volta de les legislatives franceses i sobretot a la segona volta
del 17 de maig, dia en el qual també hi ha eleccions a Grècia, ens juguem el futur
europeu. Curiosament en aquest estat espanyol de pandereta en serem
espectadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada