dilluns, 18 de juny de 2012

Una Audiència necessària. Participa si no vols perdre el tren!

Font: eldimoni.com

Demà dilluns celebrarem la segona Audiència Pública sobre el soterrament del Tren, un avenç participatiu com a resultat de les peticions de les ciutadanes i els ciutadans, vehiculades mitjançant l’Associació de Veïns de Sant Narcís. Aquesta pressió va permetre que l’anterior govern, dividit, trenqués el conformisme en el que s’havia instal·lat i donés la veu a qui més directament patia unes obres que van tardar molt i que quan s’han executat han esdevingut molt més molestes del que es preveien.

La nostra oposició com a grup al TAV, sempre es va veure amb desconfiança pel partit majoritari, el PSC, que el 2003 i el 2007 no revalidà la majoria absoluta en la que vivia instal·lat des de feia molts anys. Les recents, sorprenents i contradictòries declaracions que la ex-regidora Salamaña va fer en un article d'un diari local, certifica amb claredat la profunda desconfiança que tenia en aquest tema amb el meu grup municipal i en mi mateix com a segon tinent d’Alcalde. Així ha anat!

El nou govern més enllà de les bones declaracions inicials, ha fallat amb la persona que fins ara s’encarregava de la coordinació, per incapacitat o per manca de dedicació, i tot i que no ha ajudat a la gestió del tema el període final de govern del PSOE i el relleu pel PP, no s’ha fet la pressió sobre ADIF que tant havia demanat l’Alcalde quan era a l’oposició. No ha mogut un dit per les indemnitzacions ni ha creat una oficina d’ajuda i seguiment per als ciutadans que reclamen i es troben molt sols davant ADIF.

Hem viscut aquests darrers mesos l’astracanada del projecte constructiu del convencional, que si no existia, que si era un bàsic, que si s’havia perdut... Ara sabem que està datat a l’octubre del 2007 i ningú se’n ha fet responsable... No estaria malament aclarir-ho per refer la confiança. Com es pot parlar d’unitat i no assumir responsabilitats?

Cal que s’ompli l’auditori, que ningú que tingui res a dir es quedi sense fer-ho i que més enllà de donar informació, que cal, es concreti amb realisme el que podem fer en els propers anys. Sobretot que els compromisos siguin factibles i possibles, que no se’ns enganyi amb bons propòsits perquè no es pot abusar més de la paciència de la ciutat i especialment dels barris més afectats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada