dimarts, 14 d’agost de 2012

Els presos d’ETA amb malalties greus i com atiar l’odi i la venjança des del govern del PP.

Font: Lahaine.org


El pas que va donar ETA de renúncia definitiva a la via armada ha estat una de les millors notícies d’un temps que ens en dóna poc de bones. La complexa situació generada per tants anys de violència no es podrà superar si el maniqueisme roman en la societat espanyola que ha patit el problema no essent part de la solució.
El fi de la violència ha estat fonamentalment la conseqüència de profunds canvis en la societat basca i les solucions sorgeixen del seu si. L’èxit electoral de Bildu, ha estat precisament la capacitat d’anar més enllà del món abertzale que donava suport a ETA.
Sembla però que a la dreta espanyola li reca no ser protagonista d’aquest canvi històric i que els pot l’enyor del vells temps de quan pitjor per Euskadi i millor per a ells. Quan encapçalaven les manifestacions d'una part de les víctimes i enfurismaven a l’odi i blasmaven qualsevol negociació.
La negativa  d’excarcellar a  Josu Uribetxeberría Bolinaga, ingressat actualment en un hospital del País Basc amb un càncer terminal, possibilitat que es contempla en els reglaments penitenciaris actuals, i de no fer-ho tampoc en altres 13 casos que es troben amb problemes greus de salut, no signifiquen fermesa sinó venjança. Es posar pals a les rodes pel camí de la pau.
Més de dos-cents presos s’han posat en vaga, no sé pas com acabarà, però des de Catalunya no podem restar indiferents. Euskadi té dret a refer el seu camí amb civilitat i confiança. Reconciliar no és oblidar, però es fer esforços per a què el reconeixement de les víctimes permeti la reinserció dels que equivocadament pensaren que les armes eren la solució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada