dilluns, 20 d’agost del 2012

“Potser ens vam equivocar no sortint del tripartit”

Reprodueixo l'entrevista publicada al Diari el Punt-Avui del 20 d'agost. Podeu consultar-la aquí: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/568827-potser-ens-vam-equivocar-no-sortint-del-tripartit.html



Les eleccions municipals van situar al grup municipal d'ICV-EUiA a l'oposició amb dos regidors, després de vuit anys formant part de l'equip dels governs tripartits.

Després de dos mandats al govern, com ha vist aquest primer any a l'oposició?

Per una part, encoratjat, perquè l'oposició no és una situació estranya per a mi; ja hi havia estat amb Joaquim Nadal com a alcalde i penso que és una tasca imprescindible. Per altra banda, m'ha costat desprendre'm del sentiment de responsabilitat constant per l'acció municipal. Era el sentiment de “jo ho hagués fet així”, “o de manera diferent”, i sempre es corre el perill que generi melancolia.

Patint per com gestiona el nou equip de govern?

A aquest govern no li he vist una voluntat involucionista, excepte en alguns punts, però li he vist una manca de projecte i, sobretot, no saber adaptar l'acció de govern a una crisi que ha estat molt més dura que en anys anteriors.

Quines polítiques haurien de variar per adaptar-se a la crisi?

Ocupació i acció social haurien de ser les dues potes que haurien de conformar una política d'aliances amb les administracions (Generalitat, Estat, Diputació) i amb la ciutadania. Sóc partidari d'un gran pacte ciutadà per la ocupació, destinant-hi recursos propis i d'altri que permetin que el cop de la crisi no repercuteixi en més misèria i en desvertebració social. Estem en la segona onada de la crisi; la primera onada la vam poder parar amb els ara criticats plans ZP, però van permetre sortir de la depressió. En canvi, ara els ajustaments han provocat una nova depressió que no era previsible. Ara estem en una segona crisi, més dura que la del 2008 i el 2009.

Caldria acords més amplis al ple per sortir de la crisi.

Per l'experiència que tinc, les aliances són el resultat d'allò que vols fer. L'aliança de CiU amb el PP va bé per l'anar fent i dedueixo que aquesta és la política que vol fer el govern. Si volgués anar més enllà, nosaltres hi estaríem disposats, per bé que caldria buscar altres aliats i suposaria un canvi important al que s'ha fet en l'últim any. Ara com ara no els veig aquesta predisposició.

Com veu les àrees que en mandats anteriors duia ICV?

Amb un any estic molt preocupat. En campanya electoral no van ser motiu de confrontació perquè es donava per bona la feina feta i així ho havia afirmat l'actual alcalde. En l'àmbit social, s'han mantingut els grans eixos però no s'han desenvolupat i s'han paralitzat projectes de futur, com ara el centre de dia o el centre cívic del modern. En educació, notem canvis en forma de gestió i aportacions econòmiques que poden desdibuixar el model, com ara l'augment del 50% de les matrícules a les llars d'infants o la concertació de places sense model ni horitzó clar. I en medi ambient, s'ha anat desmuntant el que hi havia sense tenir clar què calia muntar.

Des de fora es veu bona sintonia personal amb l'alcalde però poca connexió amb les polítiques que acaben fent.

Les persones estan per sobre de les idees polítiques que tinguin. Afortunadament he tingut amics amb maneres de pensar molt diferent a les meves i entenc que el secret és el respecte. Una de les característiques de l'amistat és la sinceritat i malgrat tenir opinions diferents es pot mantenir. Hi ha gent que converteix tothom que no pensa com ell no en adversari sinó en enemic i això sovinteja massa en la política espanyola i en la catalana.

Té una llarga carrera municipal. Queda Olòriz per estona?

Doncs, no. La intenció és acabar el mandat perquè així ho he entès sempre per responsabilitat. Vaig sentir un profund dolor perquè una part no menyspreable de l'electorat no em tornés a fer confiança; és un dolor que es pot assumir però que no es perd. Això em fa pensar que la gent vol altres cares o altres maneres de fer. Ara bé, els que em van votar tenen el dret i l'obligació que els representi fins a final del mandat. Fer política és una de les millors coses que pot fer un ciutadà, però sóc conscient que per la gran majoria és vista com a oportunisme i corrupció. Penso que s'equivoquen, però la resposta només pot ser continuar sent coherent, fent el que penso i vivint com penso.

No es tornarà a presentar?

En aquests moments, no. De fet, mai m'he presentat per una voluntat pròpia, sempre ha estat el resultat que em proposessin i ho acceptés. Ara si algú em vol convèncer li costarà molt.

Com veu ara, amb la distància, el govern tripartit?

Aquest any, amb més vacances que la resta d'anys junts, hi he pensat. Potser ens vam equivocar...

Com a partit o com a govern?

Bé, ens vam equivocar com a grup d'ICV-EUiA. Sobretot en el segon govern; ens va portar a acceptar una manera de governar de la qual no compartia les grans decisions. No critico Anna Pagans, amb qui mantinc bona relació i a qui aprecio molt, sinó a un model que Pagans va gestionar. Era un model pensat per a majories absolutes que no va funcionar amb un govern de coalició.

Què lamenta ara?

La gestió del projecte del TAV, perquè se'ns en va apartar i va ser culpa nostra no sortir del govern. S'ho van manegar sense fer-hi gaire res i si ho intentàvem no podíem actuar-hi; amb molta tensió, en juntes de govern incloses.I segon, no vam qüestionar de manera prou clara la manera d'actuar de Joan Pluma. Són els dos grans exemples que ens vam equivocar en algun moment i que potser ens havien d'haver dut a sortir del govern. Això és fàcil veure-ho en perspectiva, però en aquell moment tenies embastats el centre de distribució d'aliments, el projecte d'escoles bressol o estaves treballant en el plec del nou contracte de neteja... paties perquè tot anés en orris si marxàvem i vam decidir continuar. Potser ens vam equivocar perquè tot és efímer. En política hi ha moments en què has de decidir i potser, si cal, equivocar-te i reconèixer-ho, com faig ara.

Els va passar factura.

Segur que ens va passar factura. En política sempre defenso que allò que no s'entén no s'ha de fer. Tot i això vam mantenir dos terços de l'electorat, per bé que la nostra voluntat era avançar i que fos possible una esquerra plural i que fóssim imprescindible per fer govern.

Com preveieu aquest mandat?

Em preocupa la ciutat de Girona en els propers anys. Veig que hi ha fils que s'han trencat o s'estan a punt de trencar. Em preocupa molt la classe mitjana de la ciutat de Girona, en especial, que petits empresaris, autònoms, petits botiguers... s'empobreixin i es proletaritzin, que perdin allò que els ha permès guanyar-se la vida i generar riquesa. El govern ha basculat dels plans d'ocupació que feia en els plans anteriors a promoure la ciutat. Ara potser cal que les dues coses no siguin incompatibles i buscar una síntesi molt adaptada al 2013 i al 2014, que seran molt durs. No és fàcil de fer perquè l'Ajuntament no pot fer-ho sol i la Generalitat deu entre 18 i 20 milions d'euros i això és un llast. També em preocupa en els propers anys la docilitat del govern als morosos.

Què faria falta perquè ICV votés el pressupost del 2013?

Estem disposats a negociar, malgrat que amb dos regidors no fem majoria. Però negociar vol dir negociar i per a això cal que el que té més pes posi de manera sincera els marges. Si no hi ha marges, no hi ha negociació. Per anar tirant és molt més còmode el PP, perquè mentre tingui foto i pugui mantenir aquest oxigen que li permet aixecar cap a la ciutat de Girona saltarà amb un peu per donar-li els tres vots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada