dimarts, 18 de juny de 2013

L’oblit de la zona Est de Girona, un problema no resolt.




Molts gironins no coneixen la zona est. Els  quatre barris: Vilarroja, Mas Ramada, grup Sant Daniel i Font de la Pólvora. La carretera de Sant Feliu és el cordó umbilical que els uneix amb la ciutat. Hi viu bona gent, la gran majoria, però també una minoria, instal·lada a Font de la Pólvora especialment, que fa del delicte la seva vida. Coses que en el centre de la ciutat serien impensables, la venta descarada d’estupefaents i l’incompliment sistemàtic de les normes de convivència, es donen amb massa impunitat.

Molt s’ha treballat des de l’àmbit social en els darrers anys a Font i a la zona, també des de fa temps, recordo amb afecte l’època de regidor de serveis socials d’en Tià Salellas. Però mai s’ha pogut treballar a fons els temes de seguretat. Hi ha una llegenda política que diu ja convé que els problemes d'aquesta mena estiguin localitzats i no arribin al centre de la ciutat. També he escoltat sovint un paradigma policial, que continua vigent, que prima cuidar els confidents i les operacions d’alt nivell, un cop cada dos anys una gran batuda, per desarticular xarxes, per damunt de la presència permanent que dissuadeix al delinqüent i faciliti la convivència , fent desaparèixer  la sensació d’impunitat.

Fa uns anys gairebé vam aconseguir donar la volta a aquest cul de sac, recordo presidir una reunió amb el conseller d'interior Saura amb totes les entitats dels barris al centre cívic decidint una altre manera d'actuació policial. Durant uns mesos es va canviar el paradigma, es va girar la truita i la gent tenia una sensació de canvi, però recordo també que l’alcaldessa no hi creia, "l’ombra allargada" tampoc,  i al final la junta local  de seguretat va anar desmuntant l’operatiu fins que es va quedar en res.  Va ser un dels moment mes tristos de la meva participació al govern, vaig estar a punt d’abandonar-lo,  però  em varen convèncer de continuar, mantenint la feina que els tres regidors d’ICV-EUiA estàvem fent i era ben valorada. Em vaig equivocar.

El dilluns passat he dinat a l’escola de Vilarroja amb el meu amic Cristòbal, el director, hem recordat aquells moment de canvi i m’ha explicat la difícil situació actual, on la crisi està deteriorant encara més la convivència i la delinqüència arriba a sectors de la població que no tenen on resguardar-se.



Una esperança però em commou, la mobilització de la bona gent dels barris, es manifesten davant de la plaça del vi representants de les associacions de la zona i apareixen nous lideratges com la del president de l’associació de Mas Ramada que son un exemple d’honestedat i perseverança . Per què no hi ha democràcia i cohesió social sense seguretat i no hi ha seguretat sense la col·laboració dels veïns i veïnes, encara estem a temps, però cal actuar amb fermesa, amb continuïtat i amb els veïns i veïnes. Girona és també els seus barris!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada