dissabte, 12 d’octubre de 2013

Oh Europa! Memòria per a una Alemanya desmemoriada.


Fa gairebé un mes que guanyà les eleccions Àngela Merkel a Alemanya, malgrat l’augment en vots i escons, al fagocitar amb aquest creixement al seu aliat liberal es va quedar a les portes de la majoria absoluta i portem dies i dies de negociacions amb els socialistes i els verds, sense gaires resultats. No dubto que arribaran a un acord però difícilment res serà igual.

Estem també a no pas masses mesos de les eleccions europees i, al meu parer, hi ha un gran tema que caldria posar-lo en primer pla, la deute, asfixiant en els països del sud, homicida a Grècia. La desmemoria plana a alemanya sobre la seva deute en la història recent. Caldria posar-la en evidència, per aconseguir un gir de 180 graus, que permeti la recuperació econòmica i la reconstrucció europea sobre paràmetres de igualtat i solidaritat.


El tractat de Versalles va exigir a Alemanya pagar reparacions als guanyadors de la primera guerra mundial. Foren milers de milions de marcs-or, una quantitat astronòmica que el país intenta assumir fins que va suspendre pagaments per ordre d’Adolf Hitler, poc abans de la segona guerra mundial.

Abans, de 1924 a 1929, la República de Weimar, com s’anomenava la democràcia alemanya, va viure dels préstecs del Estat Units, el pla “Daves”, i va poder pagar les reparacions de guerra, però tota aquesta piràmide de crèdit va caure amb la crisi econòmica dels anys 30 i donà pas al nazisme.

Després de la segona guerra mundial la situació fou similar i per estalviar-se els errors del passat EE.UU accepta, el que ara Merkel no vol per a Grècia, una “quita” del deute. El tractat de Londres reduí la deute alemanya a la meitat i establi que els interessos restarien en suspens fins la unificació d’Alemanya, que no es produí fins l’octubre de 1990. De fet el darrer abonament de les anomenades “reparacions de guerra” es va aportar l’octubre de 2010, 92 anys després!

Que hauria estat d’Alemanya sense aquest fet, que serà d’Europa, si no es rectifica i s’aborda una solució factible i solidaria que no ensorri els països del sud? Que Alemanya estudiï la seva història i en ella trobarà la solució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada