dimecres, 14 de gener de 2015

27S: Mas aconsegueix una segona volta de les eleccions que va perdre?



En aquesta negociació sense fi entre Mas i Junqueras en que ha esdevingut el camí post 9N molts hem acabat perdent el fil. Després del joc de mans del president de transmutar un referèndum en una mobilització amb paperetes, penso que va entendre la lliçó al inrevés no fou la proposta la que tingué èxit per cer encertada, fou la mobilització d’electors i voluntaris la que la va convertir una proposta mal formulada en un èxit.

Mal assessorat o pensant que ara si que l’havia encertat, ha reclamat, indegudament de nou, la direcció única del procés, ja ho va intentar en les darreres eleccions anticipades i el poble li va dir que no, que el procés es plural i que com a tal s’ha de desenvolupar.


En la seva conferència a les darreries del 2014 va dir que si calia aniria el darrere de tots, vaig pensar que era una afirmació valenta, que s’ho creia i que no era un simple recurs retòric, em vaig equivocar a la llum de com ha portat fins ara les negociacions. Ha exclòs  a tots els altres partits sobiranistes que no fos ERC i ha jugat a la pressió mediàtica i subterrània per a fer de l’altra interlocutor l’ase de tots els cops, sense veure que desprestigiant a l'altri debilitava el conjunt del procés.

Per acabar-ho d'adobar, al vendre'ns el seu mal govern en minoria com un èxit va tractar-nos a la majoria d'estúpids, si molts l’han aguantat, s'han empassat les retallades, ha estat com un mal menor davant de la necessitat de un bé major, el procés. Porposar-se de nou com el messies, l’únic que ens pot portar a la terra promesa, és no haver aprés res del seu fracàs i del que ha passat aquests dos darrers anys.

A aconseguit en el darrer moment, per responsabilitat del dirigent d’ERC o per debilitat després del linxament mediàtic, que acceptes unes eleccions tard, el 27 de setembre, i malament, hauran d’aprovar uns pressupostos autonòmics que són més de la mateixa medicina neoliberal, la que des dels governs del millors ens tenen acostumats. Ni una paraula de corrupció, ni un mot de regeneració, llistes partidistes amb "independents", com ens tenen habituats els partits des de sempre. Els primer lloc, com no, per al dirigents partidistes. Que lluny queda el moviment unitari i transversal que ha estat la sal i el fonament d’aquest procés.

Si el que vol és una segona volta, tindrà el mateix resultat o pitjor que la primera, amb la torna que haurà fet perdre al procés tres anys i debilitar-lo amb conseqüències que encara no podem copsar. No se si Mas es “astut" però dubto que sigui el que ens porti a la independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada