dijous, 22 de gener de 2015

Independentisme per a no fer la independència?


Perquè tenim molts la sensació que l’acord in extremis entre CiU i ERC s’ha tancat en fals? Ningú, ni el més holigan dels partidaris de l’acord tipus Homs, pot negar que quan més dies passen més es sembla el 27S a unes eleccions autonòmiques normals i corrents, bé tant normals com ho poden ser en les circumstàncies actuals.


S’acumulen dissensions entre la parella de l’acord, de fet aquest no s’ha publicat i hi ha dubtes que sigui així. S’han perdut aliats quan calia aconseguir-ne més per assegurar la plena sobirania de Catalunya, pas previ per a la independència si aquesta és la voluntat de la ciutadania.

Comptar els independentistes amb l’acord bipartidista en ma es reduccionista i posa en perill el procés democràtic imprescindible per aconseguir una amplia majoria. Qui no es va atrevir el 9N a enfrontar-se amb el tribunal constitucional i es va tirar enrere en la convocatòria de la consulta, després del 27S es negarà a prometre la constitució i promourà que el parlament es declari com a únic representant del poble de Catalunya?

El possibilisme governamental ha estat un bon sistema per a mantenir-se en el govern però és un pèssim instrument per aplegar amples majories que ens portin a la independència per ampli consens de la població catalana. Usar el independentisme com instrument per a romandre al govern és un bon resultat tàctic però pèssim mitjà per a generar confiança i assolir una estratègia que faci de la independència una realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada