dissabte, 3 de gener de 2015

Reivindico la paraula!

Parlar en públic sempre m’ha agradat, tot i que d’adolescent tenia una lleugera tartamudesa que em posava molt nerviós, era forta al començar a parlar sobre tot si havia de respondre a una pregunta, però un cop havia superat els primers mots la resta sortien fluids. Tant en la docència com en la política aquest interès esdevé un do? Comuniques millor quan més bé i millor t’expresses.


Parlar en públic es un art més que un do, s’aprèn parlant, reflexionant quan t’equivoques i llegint, llegint molt. M’agrada més el discurs que neix de la memòria que el que portes escrit, tots dos s’han de preparar però el primer és més fluït i permet la improvisació i les modificacions que sovint cal fer sobre la marxa.

Què és l’oratòria? Segons el diccionari és l’art de parlar amb eloqüència. No  hi estic del tot d'acord, per a mi  és més la capacitat de persuadir, de fer que les persones prenguin decisions tot reflexionant en allò que tu has exposat. La política seria el marc en el que la oratòria trobaria el seu espai més preuat, sens menystenir la docència i els tribunals. Els clàssics diferenciaven, però, la retòrica, com l’art teòric del discurs, de l’oratòria que seria la seva aplicació pràctica.

En el mon de la imatge, reivindico la paraula com instrument de comunicació, de socialització, per a fer possible un camí compartit, com instrument de diàleg i mitja de formació permanent. En el pitjors moments i en els millors sempre ens quedarà la paraula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada