divendres, 10 de juliol de 2015

27S: els límits d’una llista civil qui els posa?


Quan es passa de la tàctica a l’estratègia, les costures del "status quo" tiben i molt! El guanyar eleccions autonòmiques era per a uns mantenir el poder i per als altres, el dolç objecte del desig. Uns i altres els darrers anys han vist els límits d’aquest sistema. L’endeutament i la manca de capacitat financera, han ofegat CiU , com també la seva alternativa tripartita.


La independència ha estat una estratègia popular que ha descol·locat a uns i altres. Els  actors polítics s’han transformat molt més en els darrers anys que en els trenta anteriors. Sempre com a conseqüència de les mobilitzacions i d’uns resultats electorals líquids. L’ensulsiada de Mas a les darreres eleccions autonòmiques sols les va poder capejar assumint la convocatòria del 9N i un cop prohibit, el Nou 9N, que portava indefugiblement a unes eleccions plebiscitàries.

Què entenem per plebiscitàries i quina diferència te amb constituents? S’ha enredat la troca al no acceptar-se un lideratge únic donada la pluralitat política i les enormes diferències de model, sòcio-econòmic, entre els diferents partits. Ara bé, un te la clau de convocar o no, les eleccions, que li dona l’obsolet estatut vigent, deu ni do la paradoxa!

El diferenciar plebiscit d’eleccions constituents s'ha generat un profund sotrac en aquells que volien que tot es mogués però res canviés. Guardar la clau, romandre en el sistema autonòmic, era el previsible i un cop més la independència  esdevindria un objectiu contradictori amb el dia a dia autonòmic de les conselleries i del partit en el govern.

El 27S, cal demostrar de forma immediata allò que dius que faràs però cada cop més gent creu que no faràs mai. Esop a l’obra “el fanfarró”, en un fragment satíric qüestiona un atleta rodi que es nega a saltar presumint de ser el millor,  diu: δο όδος, δο και πήδημα (la traducció aproximada, seria: "Ara ets a Rodes, fes ara el salt). Acabaré, parafrasejant un polític en exercici: Si no és ara quan, President, si no som nosaltres qui? La resposta l'ha de donar, un cop més, la societat civil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada