divendres, 17 de juliol de 2015

A qui li preocupa el factor Raül Romeva?


Hi han moments polítics que una persona sense trair els seus ideals pot encapçalar un projecte transversal on hi figurin, entre d’altres, els seus adversaris polítics. Depèn del projecte, de l’objectiu. Però és cert, no hi ha res segur fins que culmina. Per què aconseguir-ho sempre és fruit d’una acció col·lectiva i els enemics son molt poderosos.


Teníem allò que ens portava la inèrcia i el prejudicis cap a una derrota segura, i la possibilitat d’una confluència no pas completa i no exempta de dificultats i contradiccions, amb una fulla de ruta difícil, què optar? Molts voldríem una tercera: bona, bonica i segura. Però aquesta drecera en política no és al catàleg. La gent valenta s’inclina per la segona, aquella en que has de donar exemple i generar confiança entre la gent. Il·lusió i coratge son els ingredients necessaris però no suficients, cal tenir mitjans, un gran recolzament de la gent i, com no, un poc de sort.

Esgotades les vies autonomistes. Malgrat que PP, PSC i Ciutadans no ho reconeguin, per que ja els hi va bé. Encallades les federals o confederals per que els interlocutors estatals o son massa dèbils o quan històricament s’han fet promeses se n’obliden si arriben al poder, no ens deixen altre via que la ruptura, fer una revolució, ser sobirans.

L’independentisme genera incerteses, està dividit, per que és molt plural, però ha estat capaç de mobilitzar i engrescar a centenars de milers de persones. Li calia lideratge transversal i capacitat d’unir contraris, portàvem des del 9N amb un escac constant que ens portava a un dia de la marmota permanent. Les entitats civils per la independència han fet de desllorigador i ací ha intervingut el factor Raül Romeva.

Escoltant les declaracions i veient les cares dels nostres adversaris, la dreta econòmica catalana i els seus portaveus ben pagats, l’inefable Rajoy, el poder econòmic espanyol ben connectat amb el “pont aeri”, els partits que tenen la residència a Catalunya i miren cap a Espanya, tots han estat unànimes en atacar la llista transversal i al “comunista Romeva”. Mai ho entendran.

Lamentablement alguns, dels que soc molt proper, que representen una part de l’esquerra transformadora, no ho han entès, entretinguts en una altra guerra. Espero que ho entenguin, si més no el dia després, el 28 de setembre, per què seran necessaris i benvinguts, quan la ciutadania catalana, majoritàriament, havent votat independència obri el camí per a fer un nou país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada