dijous, 23 de juliol de 2015

Casa Pastors i Enric Marquès. Art i memòria!


És la segona vegada que entro a casa Pastors des de que és va inaugurar el 28 de febrer l’exposició conseqüència de la cessió de la seva obra a l’Ajuntament  que, de fet, esdevé un homenatge a l’Enric Marqués . Ho he fet, i he repetit, per a gaudir de els obres d’un artista inoblidable i un dels més revolucionaris del seu temps. Molt ben estructurada per en Jordi Falgàs. Em porta a temps de resistència i al paper de la bellesa i la denuncia com instrument de combat cultural.


En aquella Girona grisa i negre en al que va néixer i educar-se, aconsegueix el 1956 anar-se’n a París, quan París era París! em deia un seu amic, fa poc. En aquella ciutat fa una síntesi dialèctica entre les seves arrels i influències tant diverses com Poliakov, Matisse o Rouault. Home generós i apassionat, tant a París com en el seu retorn a casa.

Si aneu a l'exposició gaudireu d'un gran catàleg i un text magnífic d’Eva Vázquez. Un bon començament que ens hauria de permetre fer una gran exposició a Barcelona, com una reivindicació pòstuma, que li devem els gironins i gironines, a un artista menys, molt menys conegut del que es mereix.

He estat crític amb la compra del fons Santos Torroella, no pas de que la casa Pastors pugui ser el Centre d’Art Contemporani de referència en un marc fantàstic de la nostra ciutat. En aquest context no puc deixar de recordar l’Assemblea democràtica d’artistes que fou un referent en la transició i el grup Praxis. No fou casualitat que em trobés amb en Lluis Bosch Martí, incòmode sempre amb l’establishment, el primer cop que vaig anar a veure aquesta exposició. Art i memòria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada