diumenge, 26 de juliol de 2015

Dues propostes, un objectiu.


A l’Oriol Junqueres no el conec personalment, unes encaixades de mans o un petit comentari en alguna ocasió no va més enllà de saludat. He tingut bones referències per gent que ha governat amb ell a Sant Vicens del Horts i especialment per en Raül Romeva. De paraula fàcil i entenedora, a cops un xic prolix, com ens passa a tots els que eduquem, ha encapçalat un partit històric, sovint renovat, en un moment difícil i clau pel país.


Juntament amb en David Fernàndez, han sabut moure’s en el difícil espai polític català, cercant unitat i alhora marcant l’estratègia, sovint partidista, d’Artur Mas. Aquest darrer, menystingut per les esquerres del tripartit, especialment els seus caps, ha sobreviscut a tots, deixant-nos més d’un cop desconcertats per les seves decisions.

La lectura de quina es la contradicció principal en aquest moment polític català l’han sabut llegir bé, tant David Fernàndez com Oriol Junqueres: aquesta era i és, aconseguir la independència.  L’enfrontament amb persones que pensen diferent de tu, que actuen des del govern amb unes decisions a les antípodes del que faries, queda relegat a aconseguir el bé major.

Mai m’havia sentit a prop de dues llistes, dos propostes diferents però que sumen. Ambdues tenen arrels diferents a les meves, però promouen l’objectiu principal que desitjo i que crec imprescindible per aconseguir allò que des de jove m’ha mogut a fer política. Per què no hi ha solucions socials en el sistema autonòmic, solament frustració i desengany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada