dimarts, 14 de juliol de 2015

Aixecar-te amb mal humor, viure amb optimisme.


Hi ha dies que t’aixeques amb mal humor. Avui, a primera hora, tenia cita amb l’ITV, tinc un cotxe vell que l’ha de passar cada any, és una murga, que hi farem. Però el meu capteniment no era provocat per a aquest fet.  Grècia, la capitulació exigida per Alemanya i els seus satèl·lits, em va generar ahir un gran malestar, amb el que m’he aixecat avui.


Els mateixos que van farcir de crèdits als governants, avui a l’oposició, de Grècia. Els que van acceptar uns comtes falsos, per què els hi convenia mirar cap a un altre cantó. Foren, també, els mateixos dels dos primers rescats que traslladaren el deute privat, sobretot dels bancs alemanys i francesos, als pressupostos dels estats.

Una Alemanya hipertrofiada per l’absorció de la RDA, perduda la memòria històrica, torna a mirar de dalt a baix als pobles no germànics. Hi ha qui lloa el luteranisme com arrel del capitalisme del nord, exaltant les virtuts però deixant de banda la superioritat moral i el determinisme que ha generat en els pobles que l’abraçaren. Els monstres sorgits el segle XX, tenen arrels.

Sempre he estat un optimista, malgrat que les derrotes han sovintejat més que les victòries. He volgut creure que, tard o , pot ser, un xic més tard, hi hauria la victòria final. Han passat dècades i aquesta es veu en un horitzó que quan més camines, més s’allunya. D’ací el mal humor amb el que m’he llevat. Però com tinc tot el dia per davant i la meva voluntat és optimista, continuarem albirant, horitzó enllà, una Europa més justa, on Grècia pogués viure amb dignitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada