Eleccions, per un sí o per un no!

Sí, ho confesso , era un dels que dubtava que es convoquessin eleccions, fins fa ben poc. No me’n refiava del president, es cert. L’herència del peix al cove, les seves polítiques neoliberals, les complicitat amb les llei més conservadores a Madrid, em feien dubtar que anés de debò. Però avui ha signat el decret i el 27S decidirem!

Pel camí, la ruptura de CiU, el suport a decisions del govern per part d’ERC que, de segur, els hi ha costat suor i llàgrimes, el pas endavant d’entitats com l’ANC i Òmnium empenyent cap a la unitat. Moltes passes, molts discursos i moltes contradiccions, no podia ser d’una altra manera donada l’heterogeneïtat de les opcions que reclamen la independència.

Davant la passivitat del govern del PP i de la complicitat poruga del PSOE, no hi ha més marge que l’exercici de la sobirania, amplis sectors que fa tres o quatre anys no haurien recorregut aquest camí hi estan, hi estem, disposats. Per primera vegada votaré una llista diferent de les que he votat des del 1977. Per què vull que el meu vot es compti com a sí, sense ambigüitat.

Clar que ens juguem mes coses que un sí o un no, però sense aclarir  la incògnita, ens quedem on estem. I on estem, governi qui governi, de polítiques socials poques...per manca de finançament i de capacitat d’endeutament, més enllà de la supeditació a unes polítiques econòmiques en les que el PSOE i PP solament tenen matisos diferencials.