dijous, 13 d’agost de 2015

Què vol dir que anem a totes? Confrontació o no. (2)


Si la negociació es impossible, com es de preveure, s’entén que un cop finalitzats els preparatius s’arribaria al punt del que s’ha anomenat “la desconnexió”, es a dir la ruptura del marc constitucional espanyol, que es manifestaria en una proclamació unilateral d’independència i una llei de transitorietat jurídica. I, després es convocarien noves eleccions i un Referèndum final que referendaria, si hi ha majoria, la independència.


No està clar en quin moment s’iniciaria l’escalada repressiva del govern espanyol, si abans o després de les eleccions generals, tot fa pensar que abans seria un excel·lent instrument electoral per al PP. Caldria veure si es donarà en la proclamació inicial o en la llei de transitorietat, també quina extensió tindrà –reducció de competències, suspensió de l’autonomia- però es pot assumir que el bloqueig legal hi serà.

És evident que una proclamació nominal de secessió no equival per si mateixa a la independència, doncs difícilment de manera automàtica tens el control efectiu sobre el territori i menys el reconeixement internacional, per això cal un període de temps en que cap dels dos règims tingui un control efectiu sobre el territori, que es doni de fet una situació de doble poder de duració incerta.

En aquest escenari es pot donar l’anul·lació de l’autonomia, en la que la única força des de Catalunya per a equilibrar la correlació de forces seria la mediació internacional, que obligui a Espanya a resoldre democràticament la qüestió catalana. És obvi que aquesta no vindrà de manera pro-activa per part de la comunitat internacional, caldrà assumir els costos i activar tota mena de mesures de pressió real que solament pot venir de la mobilització popular per a provocar aquesta necessària mediació internacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada