dilluns, 31 d’agost de 2015

L'onada de refugiats a Europa, un crim de la geopolítica?


No crec en conspiracions, defujo de les explicacions simples, em nego a veure les coses en blanc negre, però com diu el vell acudit:  Eu non creo nas meigas, mais habelas, hainas”. En qualsevol anàlisi de política internacional aquesta frase es plenament vigent.


Com la majoria estic trasbalsat pels naufragis al Mediterrani i per les corrues de refugiats a les fronteres de la Unió Europea. Crec que cal un ampli esforç humanitari i que els governs europeus no estan fent el que caldria. Però em nego a veure aquest fet com exclusivament migratori i humanitari.

Iraq, Síria i Líbia, son els grans perdedors com a estats,  d’una pugna on la geopolítica, feta per aprenents -o no tant- de bruixots, ha desfermat la destrucció d'aquest darrer i una guerra sagnant als altres dos. Amb tots els dubtes sobre drets humans, aquests països eran l’excepció laica, o més aviat d’un arabisme no excloent a les altres minories. Eren però, l’adversari històric dels fonamentalismes, especialment d'Aràbia Saudí i Quatar, i recentment de l’islamisme califal d’Erdogan a Turquia.

EEUU amb la seva obsessió per Rússia i Iran ha apadrinat els conflictes i la Unió europea ha seguit dòcilment aquesta estratègia. El petroli, els gasoductes, la lluita per l’hegemonia, fa que “els enemics dels meus enemics siguin els meus amics”, malgrat que ho son de forma extremadament inestable com hem vist.

Sense un canvi de política internacional, sense un tomb en la estratègia europea i nord americana, sense un acord amb Rússia i Iran, la tragèdia continuarà i contaminarà els estats veïns i continuaran els fluxos de gent desesperada i el creixement del terrorisme i l’extrema dreta a Europa. Estem a temps de fer aquest tomb? No tinc la resposta.

1 comentari:

  1. Llegeixo el teu article amb interès. Evidentment aquests "emigrants" en realitat són fugitius d'una situació catastròfica amenaçadora sobre la qual no tenen cap control ni cap esperança de guanyar-lo. Molts veuen l'ordre establert pel colonialisme i sostingut pels EUA com a la pitjor de moltes causes. El petroli, en canvi, està perdent importància gràcies a l'èxit espectacular del fracking a gairebé tot el món. Els EUA segueixen important petroli només per raons polítiques però tenen prou petroli tots sols per molts anys i igual a altres països del continent. De fet actualment hi ha atur a totes les zones petrolieresde la Unió

    ResponElimina