diumenge, 10 de juliol de 2016

Afirmacions i records en començar la legislatura


El 19 es constituiran les cambres, Congrés i Senat, i els electes tenim temps fins el dia abans per a portar les credencials i assumir la condició de diputat o senador. A proposta de Joan Tardà hem decidit anar-hi col·lectivament el 18 de juliol. Els 21 diputats i Senadors sortits a les llistes d’ERC, volem retre homenatge als electes republicans i antifeixistes que patiren exili o foren assassinats pels facciosos. La intolerància i la incapacitat de diàleg es manté en els nets i netes dels que guanyaren una guerra cruenta i mantingueren una dictadura sagnant fins al seu darrer dia.


Després de dues eleccions comença a sonar a Madrid el que semblava quelcom impossible, unes terceres eleccions. El franquisme sociològic contamina de manera transversal bona part dels partits espanyols i la manera de fer de la partitocràcia, consolidada després de la transició, fa del diàleg gairebé una quimera. La passivitat de Rajoy entre eleccions i eleccions te ara, com a torna, que gairebé ningú estigui disposat a un acord amb ell.

Uns i altres necessitarien 22 diputats catalans i bascos, però el seu nacionalisme excloent, el de l’Espanya eterna, ho fa impossible, ai si uns o altres pactessin! les trompetes de la unitat d’Espanya sonarien atordidores. Imaginem-nos que no ens haguéssim presentat a eleccions, avui hi hauria majoria d’uns o altres i encara dirien que ens representen als catalans!

Com les terceres eleccions no es poden descartar, torno al Congrés en mode “provisional”, de fet ja sabia que hi anava per no pas massa temps. Ara bé, tampoc pensava que per tant poc i a terminis...Nosaltres a lo nostre i preparant un nou curs, que ha de ser el definitiu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada