Inseguretat i llibertat.

Les malifetes dels monstres no poden amagar la responsabilitat dels que els hi han obert les portes. La desestabilització del pròxim orient, la mirada benevolent amb el wahhabisme saudí, la manca de solució als drets dels palestins, la subordinació de tota democratització als interessos geo-estratègics...son moltes les responsabilitats no assumides del mon occidental, on la subordinació europea als EE.UU no ha permès cap marge de maniobra autònom. Els darrers esdeveniments a Turquia reforça aquest atzucac, on la democràcia és la primera víctima, entre el colpisme i l'autoritarisme.

Ara, ja es un fet, la guerra ha arribat a Europa, i ho ha fet per quedar-s’hi, al menys, tant de temps com es mantingui a l’orient. I malauradament les guerres deixen poc espai a les dissidències, als matisos, al diàleg...el terrorisme indiscriminat és una guerra i, com es pot veure, no pas de petita intensitat. Quin marge tenim els que no la volem?

Em nego a ser pessimista, malgrat les evidències contràries, i en moments com els actuals no podem deixar d’alçar la veu. Com Jean Jaurés al parlament francès, o Rosa Luxemburg al parlament alemany, el 1914. I alhora construir un relat on la solidaritat no sigui bonísme, ni la lluita per la pau maniqueisme de bons i dolents. De fet Europa es una construcció política per a lluitar contra les conseqüències de les guerres que l’havien gairebé destruït.

Es pot defensar la seguretat, lluitant contra l’islamo-feixisme, preservant els drets de les comunitats religioses que accepten el marc democràtic comú. Lluitar contra la desigualtat i aïllar la delinqüència que la necessita com a caldo de cultiu. Enfortir les institucions eradicant la corrupció que les debiliten. El cercar instruments d’estat que ara no tenim a Catalunya ens és imprescindible, també, doncs en un marc d’inestabilitat, consolidar-nos com a república no solament és necessari sinó imprescindible.