Hem rebut la notícia pels mitjans de comunicació que el Govern de la Generalitat ha introduït canvis substancials a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) tant en el seu contingut com a la forma d’aplicació actual. Abans de les eleccions municipals ja em van arribar com a responsable de les polítiques socials a la ciutat notícies de denegacions de PIRMI, fet que fins aleshores no s’havia produït. Vaig demanar un informe als responsables de l’atenció primària de la ciutat de les conseqüències que tindrien aquests canvis i el resultat fou demolidor.
Em preocupa que es focalitzi en els 33000 perceptors de PIMI la sospita de frau per a justificar el que són retalls pressupostaris, que es posi en dubte la feina dels serveis socials municipals que són els que tramiten aquest servei. No es pot entrar en un tema com aquest amb tant poca sensibilitat pels usuaris i per aquells que en primera línia atenent la pobresa a casa nostra.
El que s’està retallant és un programa destinat a les persones més desfavorides de la nostra societat. Sense que el nostre petit estat del benestar doni altres alternatives.
I aquestes mesures es prenen el mes d’agost contra aquells que no tenen veu, que si no reben a finals de cada mes els diners per a poder pagar les seves factures més urgents no es queixaran i si es queixen aquestes les rebran els treballadors socials municipals.
Però el més inacceptable són els procediments cada cop més restrictius que faran que els nous beneficiaris hauran de passar 6 mesos sense cap ingrés abans no puguin optar a la RMI.
El que cal no són retallades fetes depressa i sense analitzar les conseqüències, posin-se a treballar en un pacte contra la pobresa, reuneixin tots els agents que hi treballen per aplicar polítiques consensuades que no fracturin més la nostra societat.
Davant d’aquestes mesures, jo dic no! Diguem no! En continuarem parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada