La pobresa no es combat fent als pobres més pobres!

Hem rebut la notícia pels mitjans de comunicació que el Govern de la Generalitat ha introduït canvis substancials a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) tant en el seu contingut com a la forma d’aplicació actual. Abans de les eleccions municipals ja em van arribar com a responsable de les polítiques socials a la ciutat notícies de denegacions de PIRMI, fet que fins aleshores no s’havia produït. Vaig demanar un informe als responsables de l’atenció primària de la ciutat de les conseqüències que tindrien aquests canvis i el resultat fou demolidor.


Em preocupa que es focalitzi en els 33000 perceptors de PIMI la sospita de frau per a justificar el que són retalls pressupostaris, que es posi en dubte la feina dels serveis socials municipals que són els que tramiten aquest servei. No es pot entrar en un tema com aquest amb tant poca sensibilitat pels usuaris i per aquells que en primera línia atenent la pobresa a casa nostra.


El que s’està retallant és un programa destinat a les persones més desfavorides de la nostra societat. Sense que el nostre petit estat del benestar doni altres alternatives.


I aquestes mesures es prenen el mes d’agost contra aquells que no tenen veu, que si no reben a finals de cada mes els diners per a poder pagar les seves factures més urgents no es queixaran i si es queixen aquestes les rebran els treballadors socials municipals.


Però el més inacceptable són els procediments cada cop més restrictius que faran que els nous beneficiaris hauran de passar 6 mesos sense cap ingrés abans no puguin optar a la RMI.


El que cal no són retallades fetes depressa i sense analitzar les conseqüències, posin-se a treballar en un pacte contra la pobresa, reuneixin tots els agents que hi treballen per aplicar polítiques consensuades que no fracturin més la nostra societat.


Davant d’aquestes mesures, jo dic no! Diguem no! En continuarem parlant.

Pacte x Girona: mal començament

La Girona que volem: més pròspera, més coneguda i més verda

Capacitat local per a l’acció, el treball en xarxa en polítiques socials des del territori

El passat 29 d’abril a l’Auditori Palau de Congressos de Girona, 190 persones de Girona  de la resta de comarques i d’altres indrets de Catalunya ens hem trobat convocats pel Consell de Cohesió i Serveis Socials de Girona per a trobar maneres més eficients i coordinades de treballar per la cohesió-inclusió social i enfortir la cooperació entre els diferents agents socials.

L'heterogeneïtat ha estat l'èxit de la jornada: més de 30 entitats del 3er sector, 3 sindicats, 2 patronals, 10 professors, investigadors i becaris de la UdG, directius de l’ICS Girona, directius i tècnics de la Cambra de Comerç, Diputació de Girona i de la Diputació de Barcelona, tècnics de l’Ajuntament de Girona i d’altres Ajuntaments, Consells Comarcals i Consorcis de la demarcació de Girona: Figueres, Ripoll, Banyoles, Olot, St. Feliu, Sta. Coloma F, Lloret, la Bisbal, Salt i Cassà, d’ altres Ajuntaments I Consells Comarcals de Catalunya: Vic, Rubí, Sta., Coloma G., Terrassa, Berguedà, la Segarra.

Roger Cuscó de l’ICAS de la Generalitat ha parlat del present i futur del Plans Local d’Inclusió. Incertesa però voluntat de mantenir el desplegament de polítiques i recursos “més prioritàris”.

Mateo Hernando del SOC ha fet reflexions molt interessants sobre els canvis que fan falta en temes de polítiques actives d’ocupació. “Creixement econòmic no sempre vol dir augment de l'ocupació” ens ha donat una visió autocrítica sobre el SOC i necessitats de reestructuració

I el plat fort han estat les ponències de les comissions d’acció del CCSS 2010-11:- Heterogeneïtat dels temes i visibilització del treball conjunt. Temes d’interès actual. Es veu el “bon clima” entre els promotors i es nota el treball que s’ha fet en equip.

La ponència de Ricard Valls ens ha marcat noves estratègies i alternatives per treballar en xarxa i cooperant coma resposta al panorama actual de recessió. Exemples d’experiències europees de canvi de manera de treballar amb més eficiència.

Com a president del consell, he explicat el camí i l’esforç del treball i el procés del CCSS a través de diferents valors. He intentat identificar les fortaleses i les debilitats i elements a millorar de cara al futur. I òbviament animar als presents a continuar aquesta bona tasca

La política que transforma la vida quotidiana. La ciutat dels canvis i els somnis

Sempre he pensat que com a éssers humans tenim un objectiu en el transcurs de la nostra vida, deixar a les generacions futures un món millor.  Cal, doncs, aprofitar qualsevol ocasió per transformar les coses, per petita que sigui l’ocasió i per petit que sigui el canvi.

Crec que s’han de posar en valor les fites assolides.  Tots els esforços han estat necessaris; i fonamenten la necessitat de perspectives emancipadores noves: cal ser fidels al futur.

Ara la societat és més complexa, incerta i dinàmica que mai.  Hi ha processos cap el progrés humà i d’altres que porten l’empremta de grans injustícies.  Cal reconèixer la magnitud dels canvis, no banalitzar-los.  I evitar tendències claudicants o només resistencials.

Al meu parer necessitem rebel·lia creativa, inconformisme constructiu.  La nova política s’ha d’arrelar en valors (autonomia, generositat), s’expressa en actituds (senzillesa, respecte), reconeix identitats (les diferències estimulen, els vincles reconforten) i defensa els interessos de persones i col·lectius vulnerables.

De fet l’espai de la transformació és la vida quotidiana.  No existeix el sistema ni les estructures, en abstracte. El que existeix són relacions concretes de desigualtat i de dominació que cal transformar, una a una, en relacions d’igualtat i fraternitat.  Les persones són les protagonistes del canvi.  En l’acció municipal he trobat aquest camí.

A la nova política penso que no li hauríem de demanar massa, és tan imperfecta com qualsevol altre aspecte de la vida.  Només hauríem d’exigir-li (d’exigir-nos, per tant) acostar-nos al que alguns poden tractar de somni, però que és la vida sense somnis.  El somni d’un altre món necessari: sense pobresa, habitable ara i en el futur i amb llibertats reals per a tothom.

El somni d’una ciutat que s’emmiralla en aquest objectiu.

Governar amb carisma

Una cosa és guanyar eleccions i una altra de molt diferent és governar.

La lluita contra el canvi climàtic, el nostre compromís a Girona

El 15 de desembre de 2009 tots els grups municipals per unanimitat van adquirir el compromís de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 20% per sota de les que teníem l’any 1990. D’ençà d’aleshores hem hagut de superar un repte metodològic important doncs no disposàvem de cap inventari d’emissions de la ciutat. Aquest primer escull s’ha pogut superar amb èxit mitjançant un projecte europeu, compartit amb tres ciutats europees més, que ens ha permès saber que avui, Girona, emet cada any a l’atmosfera 831.500 tones de CO2, a raó de 8,8 tones de CO2 per habitant i any.

Això és molt o és poc?

Per fer-nos-en una idea, una tona de CO2 ocupa un espai equivalent a una piscina de 25 metres d’allargada per 10 d’amplada i 2 de fondària. Per analogia, una família de tres membres contamina cada any una superfície equivalent a un camp de futbol reglamentari amb una fondària de 2 metres. O que tota la ciutat junta emet cada any un volum equivalent a tota la superfície del Gironès amb una alçada de 6 metres: 1.600 quilòmetres quadrats per 6 metres d’alçada, als quals sumem cada any nous pisos de 6 metres d’alçada. Espectacular però també dantesc si pensem en les conseqüències dels nostres actes.

El repte per assolir la reducció del 20% és important, però no estem sols en aquest viatge. El darrer cens de ciutats europees que han assumit aquest objectiu és de 2.297 ciutats, que en coordinació amb la UE, estan tancant els seus plans per fer realitat l’objectiu.

El Pla local de mitigació del canvi climàtic  aprovat en el Ple ens permetrà reduir en l’horitzó 2020 fins a un 24% les emissions per sota del nivell de contaminació que teníem el 1990 (any en que es va fer el famós protocol de Kyoto) en accions d’eficiència energètica, energies renovables, mobilitat i rehabilitació energètica dels edificis. Aquest Pla serà tramés a la UE per a la seva verificació i un cop admès en el programa d’autoritats locals pel canvi climàtic, les accions incloses podran obtenir el finançament europeu previst en el programa ELENA, el qual financia un 90% del cost de la redacció dels projectes i també, la possibilitat d’incloure les accions en una línia de finançament del Banc Europeu d’Inversions que permet obtenir finançament per a la seva execució en immillorables condicions i sense que aquest computi a l’endeutament municipal.

Europa ens marca el camí a seguir. Nosaltres hem decidit  estar entre els primers i mostrar a la ciutadania que encetem aquest camí de forma decidida i unànime.

"Si heu governat... l'Ajuntament ha fet coses malament"

Han estat vuit anys de forces accions en el medi ambient, en l'acció social i educativa. Però algú ens pot preguntar: "Escolta, hi han altres aspectes d'aquest Ajuntament que no han funcionat... què heu fet vosaltres amb tot això?"

Pla Educació i Convivència de Sant Narcís i Santa Eugènia

Cal que els veïns formin part del moll de l'ós de les decisions i les aplicacions que es fan des de l'Ajuntament.

Què és Cultura?

No té massa sentit que la Cultura arribi de dalt a baix.

Girona: una ciutat que la fem dia a dia

A voltes “quan no se sap què fer demà parlem de demà passat” em deia el meu avi. Un home treballador que ocupà un alt lloc en la telefònica en temps de la República i fou depurat -és a dir represaliat- amb l’adveniment del franquisme.

Aquesta dita té a veure amb un fals dilema. Pel que sembla alguns candidats pensen que treballar el dia a dia, enfrontar-se als temes quotidians, arremangar-se i trobar solucions als problemes de la quotidianitat que afecten directament als ciutadans, significa no tenir projecte de ciutat.

És clar que hem de lluitar en tots els àmbits i espais, ací i a fora, per aconseguir aliances i finançament pels projectes que la ciutat sola no pot assumir. És evident que Girona necessita d’aquesta projecció. Ara bé: aquesta activitat no pot menystenir allò que dignifica el fet de treballar en la política local que és estar al costat del ciutadà en les petites coses. Les petites coses que més que els grans projectes fan d’una ciutat un espai habitable on et sents orgullós de viure amb els teus fills i de veure envellir els teus pares.

Aquesta doble via, projecció com a ciutat i eficàcia en la gestió quotidiana en temps de crisi, és la que hem de fer a Girona dia a dia i la que hem fet nosaltres tots aquest anys.

"...interactuar amb la ciutadania..."

"El gran problema de Girona és l'ocupació"

"Els d'Iniciativa... els hi hem donat els pobres i la merda"

Cal canviar la llei hipotecària

Cal posar fi a l’abús que pateix la gent que no pot pagar la hipoteca del seu pis

A partir del 2008, es produeix l’esclat de la crisi econòmica i, com a conseqüència, un gran increment de l’atur i de la inseguretat de la renda en milers de famílies del nostre país. Fet al qual se li ha d’afegir el sobreendeutament de les famílies com a conseqüència dels habitatges de propietat que havien adquirit.

El creixement econòmic al nostre país en els darrers anys ha anat molt lligat al sector de la construcció, i en concret, de la compra d’habitatge privat. Això va generar la concessió quasi indiscriminada de crèdits hipotecaris finançant, moltes vegades, més del 100% del valor dels nous habitatges. Les entitats financeres van facilitar préstec per damunt del valor de l'habitatge a famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobreendeutaments privats més alts del món.

L’actual Llei Hipotecària condemna a moltes famílies en situació d’insolvència a que no només s'enfrontin a un procés de desnonament amb la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera per la reclamació del pagament del deute per part dels bancs que en molts casos es tradueix en una condemna a l’exclusió social.

Estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l’actual, a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda.

Per això avui al Ple de l’Ajuntament donarem suport en forma de moció a  les diverses proposicions de Llei contra el sobreendeutament familiar i personal presentades al Parlament de Catalunya per instar al Govern central a què aprovi una modificació de la legislació hipotecària de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costos judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en altres països de la UE, així com  a què s’ampliï la possibilitat d’oferir propostes alternatives com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o úsdefruit vitalici o renegociar el deute amb possibilitat de convenir la  reducció o reordenament del pagament de  forma més assumible i ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen. I que prevegi mesures d’ajut per a què es pugui cancel·lar o reduir el deute de les famílies que ja han estat desnonades del seu habitatge en els últims anys  però que continuen mantenint bona part del deute amb les entitats de crèdit.

El perill del neofeixisme de la quotidianitat

He participat en un debat sobre l’impacte que tenen les corrents xenòfobes i racistes en el context de la crisi en les ciutats europees. Al costat de ponents francesos, alemanys i suecs he compartit taula amb companys de Vic i Hospitalet. Ha esta un bon espai de reflexió dels punts en comú que tenim com en tants d’altres temes els pobles i ciutats del conjunt d’Europa. Ara més que mai acció local i europea haurien d’anar més de la mà i més quan els estats s’entesten en mirar-se de reüll i desfer el camí federal en el que els europeistes tants esforços hi han esmerçat.

La nova extrema dreta ja no es presenta amb el cap rapat i els símbols del anys trenta, porta americana i corbata, ulleres de disseny i es dóna aires de modernitat situant l’origen de tots els mals en els immigrants. La crisi els hi dona el pretext per a plantejar polítiques excloents, en nom de la llibertat retallen les llibertats i manipulen la por, les pors que la incertesa del futur i la precarietat del present sacseja els barris populars de les ciutats .

Hem de fer front a les causes dels problemes, potenciar i on calgui refer les xarxes socials que generen solidaritat i compromís comunitari, assegurar els serveis socials per a tothom i potenciant el plans de treball per a  que la gent que ho necessiti pugui refer la seva vida, truncada per l’atur i la precarietat.

I evidentment cal seguretat, però la seguretat és trobar la justa mesura entre les accions socials per a assegurar l’autonomia personal i la cohesió de la comunitat i les accions punitives ràpides i  selectives que aïllin als malfactors.

Però atenció! De cap manera podem per desconcert o oportunisme donar la raó, ni que sigui en part, a aquells que assenyalen com a únic responsable als nostres veïns, aquells que  per color de la pell o la seva religió esdevenen estranys. Els diferents no poden convertir-se en els altres, no podem convertir la diferència en desigualtat.

El perill no està solament en els neofeixistes, el perill de debò és que ens hi acabem convertint.