Vivim temps de pors i silencis, la por d'equivocar-nos, el temor a que ens etiquetin de poc realistes. Sembla que defensar una societat, una ciutat on la pobresa no ens deixi indiferents, és de romàntics o encara pitjor: que acabem pensant que els pobres ho són perquè s’ho mereixen.
En defensar l’acció social en temps de crisi, per invertir quan menys tenim en els que menys tenen, m’he sentit etiquetat de “bonhomia”, concepte que s’afegeix al de “bonisme” en el que un concepte positiu -bo- esdevé tot el contrari i s’assimila a ximple.
Sense aquest context no entendríem que tanta gent, bona gent, se’n desentengui dels altres.
Jo els hi retorno l’adjectiu qualificatiu i el torno substantiu. Ser Bo, bona persona, és ser intel·ligent, perquè amb el que està plovent no ens en sortirem sols. No ens en sortirem amb desconfiança i deixant fer als que més recursos econòmics i menys de morals tenen. Cal que la bona gent els hi plantem cara.
No podem deixar que desmuntin el que tant ens ha costat de fer: la salut, l’escola, les polítiques socials i mediambientals. Mai ho reconeixeran, per a ells són efectes col·laterals no volguts, però com en la teoria dels vasos comunicants: t’han de treure per tal que ells puguin tenir més. En aquest cas treure a molts per a uns pocs. Sense deixar-nos temps a pensar, bombardejant-nos amb missatges conformistes i desmoralitzadors.
Us comentava fa poc el cas del centre de dia per a gent gran i els pisos assistits que ara el nou govern municipal no vol fer. Si no parem la política de deixar de fer vindran després retallades a la tele-assitència, a la “Sopa”...
En cap programa electoral, en les darreres municipals, es deia això. No ho hem de permetre.
Comparteixo el que dius.
ResponElimina